Etiquetes

, , , , , , , , , , , , , , , , , , ,

El constitucionalisme espanyol ranci de mena, format per polítics que tenen més d’espectre franquista que de democràtic, per periodistes amb més submissió que independència i per jutges més capacitats per exercir la imprudència que la jurisprudència, ha estat exhibint la seva supèrbia des de fa molts mesos opinant despectivament sobre la justícia alemanya i belga i advertint gens dissimuladament els òrgans de la Justícia comunitària que acceptin el predomini jurídico-polític espanyol per damunt de la legislació europea. Ara que han rebut la primera de les plantofades que els esperen amb la sentència que considera eurodiputat electe Oriol Junqueras –i de rebot, Carles Puigdemont, Carles Comín i, ben aviat, Clara Ponsatí– no hem tardat ni quatre hores a veure com la indignació patriòtica ha encès la metxa de l’espanyolisme ferit. Ja han començat les campanyes per reclamar que el regne espanyol imiti els britànics i marxi d’aquesta Europa Unida que no protegeix l’orgull espanyol per sobre dels drets dels ciutadans ni tolera que la fatxenderia nacionalista es passi pel folre la justícia comunitària. Bona idea això de de l’Spexit. Ells que facin com Anglaterra i nosaltres procurarem fer com Escòcia.