Etiquetes

, , , , , , , , , ,

El 27 de maig Oriol Junqueras era diputat del Parlament Europeu de fet i de dret, però si es vol ser escrupolós ho podem deixar en el dia 2 de juny, quan el recompte es va fer oficial i definitiu. I així ho ha reconegut la sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) en relació al cas del líder d’ERC. Però com que el judici contra els independentistes catalans no va acabar fins el 12 de juny, el Tribunal Suprem hauria d’haver suspès la vista en el moment de saber-se els resultats dels comicis i hauria d’haver demanat aquell mateix dia un suplicatori per poder continuar jutjant Oriol Junqueras. No haver-ho fet significa haver incorregut en una irregularitat fonamental, ja que el curs final del judici podria haver canviat substancialment si el suplicatori no s’hagués concedit o s’hagués fet de manera parcial. I quan una irregularitat lesiona els drets de l’acusat i condiciona la seva sentència, hauria de comportar que el judici sigui declarat nul.
Ahir, l’Advocacia de l’Estat es va pronunciar a favor que Junqueras prengui possessió com a diputat, però també que el Tribunal Suprem demani la seva inhabilitació a la cambra europea o que la Junta Electoral Central decideixi sobre la seva elegibilitat. Complir aparentment amb la sentència europea però apuntar també vies que deixin clar que allò que el judici ha establert no té marxa enrere i ometre qualsevol referència a la nul·litat de la sentència. Vet aquí com es van posant en mans del jutge Marchena les cartes que li permeten mantenir la seva catxa jurídica i vet aquí com, per entremig de les formalitats, traspua aquesta secular insistència a fer trampes. I mentre uns fan de trilers, altres ens foten la cartera.