Etiquetes

, , , , , , , , , , ,

Per a un pres, sortir de la presó és un objectiu prioritari des de tots els punts de vista. I en el cas d’un pres polític, també és important per a la comunitat ciutadana a la qual pertany perquè amorteix el pes del deute moral que aquesta ha contret amb els que són condemnats per haver defensat la seva causa. El permisos que s’atorguen ara a Jordi Cuixart i Jordi Sànchez perquè ja han complert una quarta part de la condemna, els que es concediran progressivament a la resta de presos, els canvis de grau penitenciari i els indults que puguin arribar –UGT el demanarà per Dolors Bassa i no s’entén que no faci extensiva la petició per a la resta de presos polítics– seran precioses bombolles d’oxigen. Però no seran l’aire pur i lliure que es mereixen: no se’ls pot rebre amb els honors que els devem; no poden tornar a les tribunes i escons que ocupaven; no poden deslliurar-se d’una condemna que humilia la seva profunda conducta democràtica, com humilia la de les 2.500 persones que també estan processades per la mateixa causa. Ara que la política brolla de tantes boques per justificar el diàleg, només una decisió política com l’amnistia repararia una part d’aquesta injustícia. Però les dificultats procedimentals i jurídiques per fer-la possible són tan enormes, que posen en evidencia que la política continua segrestada per l’ordenament jurídic.