Etiquetes

, , , , , , , , ,

Si ens llegim el comunicat conjunt del govern espanyol i dels governs autonòmics sobre l’acció contra el Covid-19 que el president Quim Torra no va voler subscriure, podrem comprovar que no té ni suc ni bruc; que és un d’aquests textos que es redacten per disfressar de rellevància una reunió intranscendent; un comunicat elaborat per un cosidor de paraules que no té cap més alternativa que articular formalment un seguit d’obvietats i de formalismes dialèctics, rematats amb eslògans empescats pels rumiadors de la Moncloa.
Subscriure’l, doncs, no comporta cap altre compromís que sumar-se a la banalitat, i no fer-ho tampoc aporta res més que zitzània a un terreny adobat per fer-la créixer. Per això, no s’explica que el president de la Generalitat de Catalunya no hi hagi accedit i que la indignació provocada per la manca de tacte, d’oportunitat i d’eficàcia del govern espanyol l’hagi empès a un dels seus cops de geni improductius, per més carregats de raó que siguin.
Perquè la indignació de Quim Torra és fonamentada. L’executiu de Pedro Sánchez s’ha despertat tard, treballa amb lentitud i prova de tapar forats amb gesticulacions i parafernàlies estúpides com les al·lusions a superar diferències polítiques i territorials, a la mobilització de l’exèrcit o l’assumpció de competències de les policies autonòmiques. Es pot entendre que imposi criteris d’unitat després del desgavell viscut a la comunitat de Madrid o de les temptacions d’altres comunitats autònomes de mantenir l’activitat escolar o les festes populars. Però a l’hora d’aplicar mesures faria bé d’escoltar i d’imitar els qui, com Catalunya, li van pel davant i no maldar per inventar-ne de noves al ritme lent i desesperant de les agendes funcionarials dels ministeris espanyols.