Etiquetes

, , , , , , , , ,

Aquesta aparent confusió de significats en el titular preten, en realitat, descriure  l’aire que de veritat es respira per sota de la xerinola amb què entretenim el nostre confinament des dels balcons. Desconfiament és la paraula que defineix millor el veritable estat d’ànim del país. En general, desconfiem que hi pugui haver un control epidemiològic que sigui prou segur contra un virus fins ara desconegut, però, alhora, desconfiem de les mesures preventives que frenin la nostra llibertat individual. Els empresaris i els autònoms desconfien que les regulacions burocràtiques els ajudin a superar la crisi derivada del confinament. Els treballadors que tenen feina desconfien que els ERTO no es transformin en acomiadaments definitius. I els que no en tenen, desconfien que algú els pugui protegir perquè ells, com els pensionistes, sempre són els candidats més assenyalats per a pagar els plats trencats. I els que haurien de tranquil·litzar tothom, que són els que governen les institucions o que aspiren a fer-ho, estan sempre enfeinats a desconfiar els uns dels altres. I així, el cercle de desconfiança, és rotund.