Etiquetes
Catalanisme, Catalunya, Diàleg, ERC, Estat, Independència, Independentisme, Junts per Catalunya, Política, Política catalana, Política espanyola, Referèndum, Relator, Sobiranisme
Pedro Sánchez no troba mai el moment de convocar la taula de diàleg entre els representants del govern espanyol i els del català: quan no és per la situació política catalana és per les agendes ministerials. El cas és que se sap des del primer dia que aquesta taula és un entremès, una comèdia d’entreactes per a entretenir els espectadors al marge de la representació principal. Si –per alguna raó que avui se’ns fa inimaginable- s’hagués acceptat la incorporació d’un relator, aquest fedatari ja hauria hagut de comparèixer davant de l’opinió pública per a explicar que aquesta taula no és res més que un reclam per marejar la perdiu, una manera de fer-nos perdre el temps, que és la millor manera que ells en guanyin. Vet aquí perquè no hi ha relator. Vet aquí perquè no hi ha ni tan sols diàleg, Vet aquí perquè costa tant d’entendre que ERC tingui tanta urgència per presentar-s’hi i JuntsxCat tantes ganes d’esgargamellar-se reclamant data per un referèndum pactat que ningú pactarà. I mentrestant, Felip VIè ve a marcar corona a la ciutat dels republicans federals.
Paraules Cosides 