Etiquetes

, , , , , , , , ,

L’armament de la moral independentista fa fer titulars i eslògans perquè la multitud s’hi pugui arrapar i no naufragui. Amb la suspensió del tercer grau als presos polítics, n’hem tornat a sentir uns quants. Però les paraules sense els actes, són ficció. I amb segons quins actes, comèdia. Per més que cridem que no tenim por, en tenim. Per més que repetim que les forces d’ocupació se’n vagin, continuen aquí. Per més que diguem que ho tornarem a fer, no sabem quan ni com. Per més Urquinaones que reivindiquem, només es desfogaran els hiperventilats. Per més que remarquem que ens tenen por, ens escupen al cim sempre que volen. Per més que apostem pel diàleg, no n’hi haurà si no és per a revalidar la submissió. I si els líders dels partits independentistes no entenen que només aconseguiran avançar amb una política conjunta, proactiva i compacta que torpedini políticament l’Estat en totes les ocasions i des de totes les posicions, val més que assumeixin que els ametllers estan batuts i que només es poden repartir les cloves i alguna frase cridanera.