Etiquetes

, , , , , , , ,

Ja han passat uns dies, però si algú encara es pregunta com és possible que Pedro Sánchez hagi enviat la vicepresidenta Carmen Calvo a reunir-se amb Joan Carles de Borbó per tractar sobre la seva fuga, que hagi permès que el rei emèrit s’hagi esfumat i que no vulgui donar-ne explicacions ni detalls, que sàpiga que és davant d’un revelador exercici de transparència. Però no de la transparència que permetria veure les raons que guien el comportament del president d’un govern que es tapa el nas i mira passivament cap a un altre costat quan li arriba la ferum de corrupció des de la Zarzuela, sinó de la transparència pròpia de la no-matèria; de la que el converteix en translúcid i deixa veure nítidament què hi ha al seu darrere. Perquè Sánchez s’asseu en la presidència d’un consell de ministres, però no governa. Administra una finca que un dia va ser expropiada a la ciutadania per aquells que no estan disposats que les servituds d’un règim democràtic els faci trontollar el tinglado. I la monarquia només n’és el botó de roda.