Etiquetes

, , , , , , , , , , , ,

Que el secretari general del Parlament, Xavier Muro, tingui por de l’extorsió i la repressió que exerceixen els tribunals espanyols d’excepció sobre les institucions catalanes, és perfectament comprensible perquè a l’hora d’estesar els marges de l’independentisme no s’entretenen pas a triar mates grosses de petites ni cargols de sargantanes. Tots som humans i cadascú té els seus propis límits de resistència. El que no s’entén és que en comptes de fer valer els arguments legals contraris a publicar els acords de la cambra que reprovaven la monarquia espanyola, Muro optés per manipular-los suprimint els paràgrafs que considerava objecte de l’atenció sancionadora del Tribunal Constitucional. Ell no té potestat (autoritat + capacitat) per fer-ho i si s’hi va atrevir, hauria d’explicar per què. No sigui que darrera dels escarafalls que es fan per què s’assenyala un funcionari que ha actuat incorrectament contra la sobirania popular, s’hi amagui la irresponsabilitat d’algú altre que intentava eixamplar el Parlament amb una sala dedicada a Salomó.