Etiquetes

, , , ,

Un tribunero, ja ho saben, és un soci de graderia que té una irrefrenable i dramàtica addicció al curtplacisme, que bascula arrítmicament entre l’esverament pessimista i l’eufòria desbordant i que desprèn un alt índex de contagi. Sí: efectivament, els tribuneros de can Barça tenen una cita electoral important el 24 de gener, però encara és més important la cita que tenen, tres setmanes després, els tribuneros de l’independentisme. Què passarà a les eleccions al Parlament del 14 de febrer? Perquè, ara mateix, la mocadorada al país és general. Ningú no està content; tothom protesta i els que haurien de posar pau (i mesures) s’esbardufen i es fan la traveta els uns als altres. L’independentisme que fins ara ha posat pell morta a les baralles internes, s’ha fet el sord amb els bocamolls i ha posat ànima de càntir contra els errors, cedirà a la gesticulació tribunaire i ho engegarà tot riera avall de l’abstenció o muntanya amunt de l’unionisme? Tan poc ha durat la força popular de l’1-O i tan feble és la seva voluntat i la seva memòria?