Etiquetes

, , , , , , , ,

Encara que la CUP ho desmenteixi, si la seva pretensió de presidir el Parlament de Catalunya durant aquest propera legislatura fos certa, seria una bona notícia. S’ha de comprendre que els rumors per la possible presentació d’aquesta condició sobre la taula de negociació del pacte de govern, hagi provocat xerics en alguns sectors independentistes que no han oblidat que els anomenats anti-capitalistes van sepultar Artur Mas a la paperera de la Història i que l’estil romancer que traginen sempre ha dificultat l’articulació d’una majoria sobiranista estable. Així i tot, s’ha de començar a reconèixer que potser no anaven tan errats, a la vista de la trajectòria posterior de l’ex-president i dels antagonismes a la coalició de govern entre ERC i Junts. Sigui com sigui, ara som en una nova fase . Després d’haver viscut una legislatura d’aigües tèbies i de folrar-ho tot amb paper de fumar, a la cambra catalana li convé entrar en un període d’extrems tèrmics que li faci circular la sang a base de dutxes fredes i saunes d’altes temperatures. I la CUP té prou càrrega energètica (i renovable) per fer-ho sense que se li esquerdin els dipòsits. Només falten dos contrapesos més: que Junts sàpiga renunciar a un càrrec institucional a canvi d’un pacte de govern més sòlid i que la CUP no pretengui conformar-se en l’aspecte lúdic de la política (el parlamentarisme) i que també es comprometi a gestionar Departaments del Govern.