Etiquetes

, , , , , , , , , ,

Quan Pere Aragonès va anunciar que en el debat de política general faria una proposta que tractaria la ciutadania “com a “major d’edat”, ens preguntàvem si seria un caramel o un pinyol i allò de l’“acord de claredat” ha aclarit els dubtes: és un bon pinyol i ben repelat perquè poca cosa se’n podrà treure. Però per a ERC sí que ha estat un caramel; un esquer que ha penjat de l’ham perquè Junts se l’empassi i se situï al cap del carrer: si continua en l’Executiu s’haurà de ficar on li càpiga l’amenaça de la qüestió de confiança, la destitució de Puigneró, les auditories del pacte de govern, i tot allò que faci nosa al rumb traçat pels republicans. I si se’n va, haurà de carregar amb els efectes de la seva deserció, que tots els seus adversaris no trigaran a inflar i a explotar. A l’hora d’escriure aquest article encara no sabem què ha decidit la militància de Junts, però, sigui el que sigui, ningú no els traurà la feina de recosir un partit encara immadur però ja dividit. Tant de dir-li a ERC que va darrere del peix al cove i no es pensaven que el peix eren ells.