Estacions malaguanyades

Etiquetes

administració, construcció, Transports

L’estació antiga de Ripoll. Foto: Jordi Casas / El Punt Avui.

La monumental estació de Ripoll està en situació de perdre’s. L’Estat està disposat a vendre-la, però a un preu que desperta més rialles que interès. I cap altra institució –totes escanyades per la política pressupostària– té recursos ni valor per afrontar-ne l’adquisició ni la recuperació que, només en finestres, ja té un mínim de 300.000 € assegurats. Els que passa a Ripoll no és gaire diferent del que passa a Portbou –per citar dos conjunts arquitectònics monumentals– ni del que ha passat i passa a tants pobles amb estacions menystingudes per Renfe i per Adif, que ni les han sabut reaprofitar ni deixen que ningú més ho faci, mentre construeixen estacions d’141400 al bell mig del no-res. Al més pur estil del funcionariat hispànic.

Vents arrauxats

Etiquetes

ajuntaments, Catalanisme, Catalunya, CiU, Civisme, comerç, Comunicació, Democràcia, Eleccions, Independència, Independentisme, partits polítics, Política catalana, Referèndum, Sobiranisme

Dèiem fa uns dies que no era prudent prendre’s les municipals com una primera volta, unes primàries, un test o el que es vulgui, de les transcendentals eleccions al Parlament del 27 de setembre. I ho dèiem perquè en els comicis es voten candidats als que ens és fàcil conèixer, seguir-los, saber-ne bona part de la vida, les fílies i les seves fòbies i això fa que mesurem bé a qui volem 0808encomanar els problemes immediats i quotidians. Si a tot això hi sumem estratègies de partit, ambicions personals o conveniències sectorials, ja tenim tot el cistell d’ingredients que acaben cuinant els pactes de govern que aquestes dies són als fogons. I la veritat és que, com si passegéssim pels carrers del poble en vigília de festa major, se senten tota mena d’olors: des de la dolçor de la crema catalana, fins a la salabror de la raballa saltada a l’oli d’oliva, passant per la samfaina i el sofregit agafat.

L’arròs d’ahir i d’avui

Etiquetes

Agricultura, Costa Brava, Economia, Empordà, Medi Ambient, Memòria Històrica, pagesia, Turisme

El conreu de l’arròs a l’Escala a la postguerra. Foto: Joan Lassús. Arxiu Històric de l’Escala,

El Centre d’Estudis Escalencs i el Museu de l’Anxova i de la Sal tenen oberta en aquest centre una exposició sobre els arrossars de l’Empordà. Una activitat que del segle XVIII a mitjans del XX va arribar a ocupar molts més conreus que ara, al voltant dels darrers meandres del Ter, del Daró, de la Muga i del Fluvià, i que avui es conserva limitadament gràcies a la sortosa obstinació uns pocs agricultors. Gràcies a la tenacitat de gent enamorada del seu ofici, del país on viuen i del seu futur. Ara que el turisme ens dóna pa, és bo que sapiguem d’on el trèiem quan les úniques calces curtes que coneixíem eren les dels que treballaven als camps d’arròs.

Els fantasmes no voten

Etiquetes

ajuntaments, Eleccions, partits polítics, Política

A Guils de Cerdanya, que té uns 550 habitants i un cens de 425 votants, s’hi van presentar ni més ni menys que 4 llistes. Això sí, a la Candidatura de Progrés (PSC) no la va votar ningú. Era una de les llistes-fantasma que apareixen en les eleccions locals per sumar en les estadístiques i que només arrepleguen vots cecs. En alguns llocs, però, les llistes són tan fantasmes que ni els seus integrants les voten. A la demarcació de Girona, a més a més de la de Guils, cinc d’aquestes llistes van aconseguir un vot, tres en van arreplegar tres i una en va tenir quatre. I unes quantes més, vots testimonials que ni representen res ni porten enlloc. Còmic. I penós. I la nova llei electoral, als llimbs.

Carreteres de despatx

Etiquetes

ajuntaments, Carreteres, Infraestructures, urbanisme

Les pancartes sobre altres trams de la mateixa carretera tornaran a ser útils ara a Bescanó. Foto: El Punt Avui.

A Bescanó cap dels partits en campanya –ni, en conseqüència, la majoria de la població- estan d’acord amb el traçat de la variant que treu la carretera del mig del poble per intentar millorar una via impròpia de les comarques i poblacions que uneix. A Lloret, el disseny que prolonga l’autovia C-32 fins al municipi té l’oposició de bona part de la població i fins i tot els partidaris estan d’acord que s’ha de buscar un consens majoritari. Hem posat el títol de Bescanó i hi hem afegit Lloret. I encara podríem allargar més la llista de pobles amb greuges similars. Per això potser ja comença a ser hora que els governs abandonin el vell i desagradable costum de dibuixar els traçats de les carreteres des dels despatxos i comencin a fer-ho amb la complicitat del territori.

Monells, república de cine

Etiquetes

Catalanisme, Catalunya, Cinema, Consulta, Democràcia, Independència, Independentisme, Política, Política catalana, Referèndum, Sobiranisme

La plaça porxada de Monells durant el rodatge d’aquesta setmana. Foto: Jordi Camps Linnell / El Punt Avui.

Monells és un dels escenaris del rodatge de Nueve apellidos vascos, com ja tothom deu saber per les expectatives derivades de la primera pel·lícula. I a la ficció aquest poble es disfressa de municipi de la República Catalana només per no disgustar una veïna que es pensa que el 9-N hi va haver un referèndum real. Tota una ironia sobre el procés sobiranista. Una ironia admissible perquè l’humor sempre ha de ser admissible, amb tòpics inclosos. Però també un desafiament: que Monells pugui tornar a treure les estelades pancartes de decorat com a domassos de celebració, el dia de la proclamació de la independència, només depèn que, a més a més de voler-ho, tinguem la força de voluntat de fer-ho.

Sordesa discotecaire a Blanes

Etiquetes

ajuntaments, Civisme, Contaminació, Turisme

Discoteca al costat d’un bloc de pisos al barri dels Pins, de Blanes. Foto: Nuri Forns / El Punt Avui.

Un col·lectiu de veïns del barri dels Pins de Blanes reclamen que l’ajuntament els indemnitzi amb 20.000 € per habitatge perquè la proximitat de discoteques els ha fet perdre valor a causa dels sorolls i aldarulls que s’hi produeixen, a més a més dels perjudicis personals que aquest ambient els provoca. Però Blanes no és un fet aïllat. Això passa a totes les poblacions que volen compaginar oci i residència en un mateix espai. Cosa difícil d’entendre, sobretot quan tallers i indústries ja van ser obligats fa anys a emigrar a polígons industrials per les molèsties –de sorolls i de salut– que ocasionaven en els nuclis habitats. Per què no polígons d’oci?

Incògnites submergides a les Illes Medes

Etiquetes

administració, Costa Brava, Medi Ambient, Turisme

L’entorn marí de les illes Medes són un actiu important d’atracció turística tant per a navegants com per a submarinistes. Però és també una reserva d’espècies marines dins d’un parc natural que abasta tota l’àrea geogràfica del Montgrí. Trobar l’equilibri entre una cosa i l’altra és difícil, però indispensable. Ara bé, si uns suposats estudis d’impacte havien fixat el límit d’immersions permeses en 396 diàries, canviar-les ara per un límit anual de 73.000, que es repartiran pràcticament en quatre mesos, es fa difícil d’entendre. Estava mal fet l’estudi d’impacte inicial? S’han tornat més resistents les espècies marines? S’ha tornat massa tova l’administració?

L’arbre resistent de Sant Joan de les Abadesses

Etiquetes

administració, Medi Ambient

En primer terme l’antena i al darrere, l’arbre. Foto: El 9 Nou / J. Casas.262600

A Sant Joan de les Abadesses hi ha un arbre solitari dalt d’un turó que feia efecte pantalla i no deixava que el senyal de telefonia mòbil arribés al poble d’Ogassa. Abans de fer res, al propietari del camp i de l’arbre li van demanar que el tallés i va contestar que de cap manera, que l’exemplar era centenari. Finalment, Movistar va fer l’antena més alta. Vet aquí com el sentit comú es va imposar accidentalment a la inèrcia atropellada de les grans companyies de subministres. Comencen dissimuladament per un arbre, després ve un bosc i un dia, sense adonar-te’n, t’han plantat un antena o una torre als morros.

Lliçó a la piscina de Cassà

Etiquetes

administració, ajuntaments, Economia

Piscina municipal de Cassà de la Selva. Foto: Joan Sabater / El Punt Avui.

La piscina municipal de Cassà de la Selva es gestionava a través d’una concessió que no aconseguia treure-la del dèficit. Quan l’explotador hi va renunciar, l’ajuntament va decidir assumir-ne completament la gestió i després de dos anys de números vermells, en l’exercici del 2014 ja l’ha situat en números positius. Aquest fet no tindria res de particular si no fos perquè demostra que, quan hi ha ganes de treballar amb eficiència, la gestió pública d’un servei és sempre profitosa per al servei mateix i per als ciutadans. I també perquè és una lliçó per a totes les institucions que accepten que un altre faci negoci en la gestió de serveis públics.