El pati del sobiranisme

Etiquetes

, , , , , , , , , , ,

ERC s’ha retret a posicions de resistència mentre aspira a eixamplar la base social. El PDCat encara no sap si ha tancat definitivament l’etapa convergent ni si ha obert del tot la via transversal però, per si de cas, ha enregistrat la marca Junts per Catalunya per marcar amb precisió el perímetre de la parcel·la que està disposat a llogar-li a Carles Puigdemont.

Continua llegint

Anuncis

Vides paral·leles, esperits desorientats

Etiquetes

, , , , , , , , , ,

La nostra realitat és difícil i complicada. S’ha subdividit en plànols que a vegades no semblen ni paral·lels. Un és el judicial, que se subdivideix en quatre: el sumari del jutge Llarena, la situació específica dels presos polítics, la dels exiliats i el curs de la justícia belgaalemanya i escocesa. Un altre és l’institucional: una Generalitat en funcionament que mira de refer-se del 155 en un marc autonòmic i que prova de ser digna del llegat de l’anterior legislatura. Un tercer, el de les formacions sobiranistes, on cadascú vol fer república a la seva manera: uns per la perseverància estratègica, altres eixamplant la base i uns altres per la via de la desobediència. Sense prejutjar les raons de cadascú –que les deuen tenir- no seria hora que tots s’aturessin a pensar en el plànol darrer, el dels ciutadans que els han empès fins aquí, i aprofitar-los una mica més en comptes d’entretenir-los amb un bucle de manifestacions i concentracions?

A casa meva en diuen barrut

Etiquetes

, , , ,

Manuel Valls ha aterrat a Barcelona per preparar la candidatura a les municipals. Al personal cosmopolita que està còmode amb l’aire apàtrida que donen a la ciutat tants de congressos, tants de turistes i tants d’esdeveniments potser ja li està bé que li faci d’alcalde algú que té un rostre mediàtic. De ciment, però mediàtic. Però els ciutadans de la Barcelona dels barris, els que viuen la feixuga quotidianitat de l’especulació urbanística, del trànsit saturat, de la contaminació irreductible, difícilment s’empassaran que tot això els hi resolgui algú que va marxar de jove de la ciutat per ambició política i que, després d’haver fet a França una carrera contradictòria, per ambició política torna al Born sense cap recança d’aixoplugar-se sota el paraigua dels neofalangistes.

Cartetes i altres cosetes

Etiquetes

, , , , , , , , ,

La carta d’Oriol Junqueras a la militància d’ERC, que Gabriel Rufián va llegir durant el congrés del partit el passat cap de setmana, ha fet nafretes i ha provocat alguns udols. De manera semblant, la proposta de l’ANC de celebrar primàries “republicanes” als municipis de més de 25.000 habitants, ha fet el mateix efecte.

Continua llegint

A cadascú la seva República

Etiquetes

, , , , , , , , , , ,

Ara que el PSOE governa i que el PP té prou feina a repartir ganivetades a casa seva , sembla que, de tant sentir-nos a parlar de República, s’han despertat els republicans espanyols. Diuen que comparteixen el nostre model i ens demanen que els ajudem a aconseguir una majoria per fer possible una nova Espanya tricolor. Amb nosaltres a dins, és clar. Una República Espanyola és més atractiva que un Regne d’Espanya, això és indubtable. Però l’experiència remota ens diu que els republicans espanyols ni tan sols no han comprès mai el federalisme català sinó que encara menys han entès el nostre sobiranisme. Per tant, que ningú s’exciti amb els cants de sirena del progressisme sòcio-podemita. Que ens deixin fer la nostra República que ja serem els primers a reconèixer la seva.

Llibretetes de passacomptistes

Etiquetes

, ,

Sí, ja sé que la paraula que he posat en el títol no és correcta. Però va bé per definir una espècie de personatges que ens pensàvem haver perdut de vista però que darrerament han retornat de les ombres: aquells que porten una llibreteta a la butxaqueta amb els noms dels dolents que creuen que els hi han de retre comptes. El cas és que els que es pensen que són bons, són a la vegada els dolents en una altra llibreteta d’una altra butxaqueta d’un altre passacomptista. I així els ganivets van volant d’un costat a un altre i endevina qui t’ha tocat, si l’enemic de tota la vida que te la té jurada o l’amic de l’ànima que te la té guardada. Els llorers de Cèsar es marceixen de pressa quan estàs voltat de Brutus i el nom de la República és el que menys importa.

Entre l’espasa i el banquet

Etiquetes

, , , , , , , , ,

Fotomuntatge sobre l'obra Banquet de la coronació de l'arxiduc d'Austria de Martin Van Meytens (S.XVIII).

Fotomuntatge sobre l’obra Banquet de la coronació de l’arxiduc d’Austria de Martin Van Meytens (S.XVIII).

Aquests dies, el Celler de Can Roca és objecte de dures crítiques pel fet que una part dels actes de lliurament dels Premis Fundació Princesa de Girona es faran a les seves instal·lacions del Mas Marroch de Vilablareix. Des d’amplis sectors del sobiranisme els han reclamat que renunciïn a aquest encàrrec, en línia amb el rebuig que tant l’ajuntament d’aquest municipi com el de Girona han manifestat per a ser amfitrions d’aquesta celebració. Una reclamació que ha vingut acompanyada d’una important pressió mediàtica i d’unes desqualificacions que són lamentables pel to i demagògiques pel fons: perquè només des de la ignorància o la mala fe es pot oblidar que la manera de fer dels germans Roca està impregnada d’amor per l’entorn i pel nostre país i que n’han deixat testimoni amb tanta generositat com discreció. L’1-O, sense anar més lluny.

Continua llegint

Els brams enfadosos dels ases

Etiquetes

, , , , , , , ,

Il·lustració de Francisco de Goya, de la sèrie "Caprichos".

Il·lustració de Francisco de Goya, de la sèrie “Caprichos“.

Ha passat més d’un mes des que Joaquim Torra va ser promogut com a President de la Generalitat i el seu famós article “La llengua i les bèsties” encara serveix de munició a l’espanyolisme tronat, que continua veient fòbies en qui l’escriu i no en el que descriu. Si a tots aquests capitans Trueno del “Santiago y cierra España” els haguessin posat aquest article com a comentari de text de la selectivitat, cap d’ells hauria accedit a una universitat per manca de comprensió lectora i per incapacitat d’anàlisi textual. És clar que sempre els quedaria el recurs d’anar al supermercat de la Universitat Rey Juan Carlos per a adquirir una coartada intel·lectual, segurament insuficient perquè la crin d’ase sempre surt per sota de la manta, per bonica que sigui.

“Fly me to the moon and let me play among the stars” o l’Odissea espacial de Pedro Sánchez

Etiquetes

, , , , , ,

Fer una moció de censura des d’un partit on et tallen l’herba sota els peus i amb suports parlamentaris fragmentats, és somniar truites amb els ous a la mà. Però un cop conegut el seu primer govern –i probablement, l’únic- és ben clar que si Pedro Sánchez no és als núvols, hi vol anar. Nomenar cap de la diplomàcia algú que fa ostentació de no practicar-la, que proposa desinfectar els que li porten la contrària i que s’exhibeix en manifestacions ultranacionalistes, farà desconfiar Europa i també enxerinar els catalans, Com posar al capdavant de Medi Ambient la persona a qui van “colar” el pla Castor o a Hisenda (i al FLA) la mà dreta (i foradada) de Susana Díaz. Amb Pedro Duque, però, sí que l’ha encertat: és l’únic que el podrà anar a buscar quan una guitza l’enviï a l’espai sideral.

República i autonomia

Etiquetes

, , , , , , , ,

Bona part del sobiranisme ha rebut el nou govern de la Generalitat amb un sentiment agredolç, entre la satisfacció per la recuperació institucional i la decepció perquè no està format per les persones del gabinet que l’executiu espanyol va destituir. Però la veritat és que aquest govern no pot ser altra cosa que un govern autonòmic perquè només podrà actuar en aquest marc, per més que els canvis polítics a Espanya facin possibles alguns marges de millora transitoris, atesa la proximitat dels partidaris de la democràcia orgànica en un context de disputa de la patent nacionalista espanyola del que no en podem sortir ben parats. Continua llegint