Orxata en porró

Etiquetes

155, Catalunya, Independència, Independentisme, Inhabilitació, LLibertats, Normalització Lingüística, Pau Juvillà, Política catalana, Política espanyola, Repressió

Està molt bé que el govern de Catalunya sigui rotund, taxatiu i contundent contra els traficants de falsos escàndols de marginació escolar i en defensa de la imprescindible immersió lingüística en el sistema educatiu i social de Catalunya. I està molt bé que tots plegats estem encesos i indignats pel muntatge demagògic que l’espanyolisme reaccionari s’ha fabricat a l’escola Turó del Drac de Canet de Mar i per l’enèsima agressió de l’Estat espanyol contra la llibertat política i d’expressió dels ciutadans catalans, en aquest cas contra el diputat Pau Juvillà. Però si després ens anem carregant a la gepa sentència rere sentència dels tribunals repressors, i anem aguantant xàfec rere xàfec de les camarilles polítiques que els estimulen, sense cap altra reacció que la protesta verbal i que continuar engargamellant-nos-ho tot pel broc gros, ens haurem de preguntar si, amb l’aplicació de l’article 155 de la refotuda Constitució espanyola, no ens van inocular massivament, també, una dosi general de sang d’orxata.

Cercle de cinisme

Etiquetes

155, Barcelona, Catalunya, Cercle Economia, Felip VI, Independència, Indults, Presos polítics, Recuperació Econòmica

La XXXVI Reunió del Cercle d’Economia, que s’ha celebrat aquests dies a Barcelona, ha estat una demostració immillorable de com s’exercita el cinisme i de com es fa servir d’argamassa per relligar els interessos de l’economia amb els de la política. Una de les aportacions la van oferir els mateixos amfitrions quan el seu president, Javier Faus, va assegurar que el Cercle està a favor dels indults als presos polítics. I com que les urgències de l’actualitat ens empenyen a seguir totes les pilotes que se xuten endavant, ja ningú no recorda –o no vol recordar- el paper d’estrassa que ha fet i fa el Cercle davant dels empresonaments i de la repressió contra una part important de la societat catalana, de l’aplicació del 155 i de l’èxode empresarial orquestrat des del govern espanyol i la Casa Reial. I una altra, el mateix Felip VI, el telefonista de la fuga i locutor portaveu de la indignació espanyolista, que ha aprofitat la invitació del Cercle per proclamar que són essencials els lideratges de la Barcelona i la Catalunya que ell mateix ha contribuït a castigar i empobrir. Qui té més cara que esquena, un bon dia hi ensopega.