Amb la decisió de no deixar reservar vols que hagin de sortir de l’aeroport de Girona posteriorment al 27 de març, Ryanair insinua que podria tenir plans per reduir o eliminar la seva operativitat des de l’aeroport de Vilobí. És una acció més de pressió de l’aerolínia irlandesa per aconseguir millors condicions en el conveni que ha de renovar amb les administracions catalanes i a través del qual ja rep uns 4 milions d’euros. Ryanair vol ara reduir uns 12 milions d’euros en costos i li és igual d’on surtin: tant pot ser d’una reducció d’un 40 per cent de les taxes aeroportuàries que Aena li cobra, com evitant de pagar sancions per haver vulnerat els drets dels consumidors o per haver obviat la declaració obligatòria de treballadors estrangers desplaçats, o provant que se li acceptin idees dements com volar sense copilot o augmentar el nombre de passatgers fent-los volar mig asseguts. Durant el primer semestre d’aquest any, la companyia ha guanyat 451,9 milions d’euros, un 17 per cent més que en el mateix període de l’any passat, però això no ha sigut cap obstacle ni per cargolar més les administracions públiques ni els treballadors. Ryanair actua així perquè sap que genera per al país una activitat turística y econòmica de qualitat relativa però de quantitat gens menyspreable i que sempre hi ha qui es vendria l’ànima al diable per penjar-se una medalla. Vet aquí que es repeteix, doncs, una vella història: la dels reis i prínceps que per mantenir plens els seus baguls donaven llicència de pirateria als corsaris que els garantissin un sucós percentatge. Sovint, però, passava que els corsaris allargaven més el sabre que la màniga i que els seus protectors havien de córrer a enfonsar-los els vaixells amb la pròpia força naval. Potser ha arribat l’hora, doncs, que no ens tremolin les cames davant de segons quins xantatges i que els aeroports de Reus i Girona no siguin només un refugi de conveniència de companyies apàtrides sinó peces complementàries d’un sistema aeroportuari nacional liderat per el Prat i seus de companyies sorgides de l’entramat financer i empresarial català amb la voluntat de proporcionar riquesa i treball als país que els és propi. (Foto: Juanma Ramos / El Punt)
Vist asèpticament i en comparació a aeroports pels quals només vola el vent polsegós, els 215.985 passatgers que van passar per l’aeroport Girona-Costa Brava durant el juny no són una xifra lamentable. Però si tenim en compte que ha disminuït un 17 per cent respecte de l’any passat i que és el pitjor resultat d’un mes de juny dels darrers dotze anys, llavors tenim la confirmació que tot allò que santa Ryanair ens va donar, ens ho sostraurà inevitablement. La iniciativa local no té prou força per articular solucions, la Generalitat està lligada de peus i mans i a l’Estat fins i tot li costa d’entendre que hi hagi aeroport a Girona. Solucionar aquest atzucac també és #noupais.
