Aeroports de Catalunya

Etiquetes

Aeroports, Catalunya, Independència, Independentisme, Infrastructures, Política, Política catalana, Sobiranisme

De la complementarietat dels aeroports catalans i de la connexió ferroviària entre ells, fa molts anys que se’n parla. Fins i tot amb una certa intensitat quan es debatia sobre el traçat del TGV per les comarques que els allotgen. Però la música no ha passat mai del flabiol, segurament perquè tant els aeroports com els trens depenen de l’Estat -que té una mirada exclusivament radial– i perquè enxarxar els transports responia a criteris econòmics i polítics catalanocèntrics que tant repugnen a Madrid. Amb la represa de les comissions bilaterals, aquesta idea ha tornat sobre la taula. No cal ser gaire optimistes ni sobre les comissions ni sobre la materialització del projecte perquè d’aquí al 2030 el sol ha sortir 3.385 vegades. Però –més enllà de la polèmica sobre l’ampliació del Prat o, precisament, per compensar-ne les limitacions- no hem de menystenir l’oportunitat de treballar sobre una veritable infraestructura d’estat. La interconnexió dels aeroports, vull dir; no el macrocentre del Prat, que només es pot justificar si ens mirem el futur des de la competència amb Madrid i no des de la independència.

L’aeroport Girona-Costa Brava, en procés

Etiquetes

Aeroports, Costa Brava, Economia, Girona

Vist asèpticament i en comparació a aeroports pels quals només vola el vent polsegós, els 215.985 passatgers que van passar per l’aeroport Girona-Costa Brava durant el juny no són una xifra lamentable. Però si tenim en compte que ha disminuït un 17 per cent respecte de l’any passat i que és el pitjor resultat d’un mes de juny dels darrers dotze anys, llavors tenim la confirmació que tot allò que santa Ryanair ens va donar, ens ho sostraurà inevitablement. La iniciativa local no té prou força per articular solucions, la Generalitat està lligada de peus i mans i a l’Estat fins i tot li costa d’entendre que hi hagi aeroport a Girona. Solucionar aquest atzucac també és #noupais.

Pedaços a l’aeroport de Girona

Etiquetes

Aeroports, Costa Brava, Economia, Girona, Infraestructures, Turisme

Aeroport Girona-Costa Brava.

S’ha anunciat darrerament que una companyia aèria anomenada Air Andorra -que té el seu web en diversos idiomes menys en l’oficial del país que li dóna nom- efectuarà vols de Girona a Madrid a partir de començaments del nou any. Que tinguin sort. Ara mateix, a l’aeroport de Vilobí d’Onyar li convé que hi vagin com més companyies millor per mirar de compensar el creixent desinterès de Ryanair, incapaç de correspondre al suport obtingut dels ciutadans, de les institucions gironines i de la Generalitat. Però tot seran pedaços mentre no s’entengui que l’aeroport de Girona ha de formar part d’un pla de complementarietat del de Barcelona amb tot el que això vol dir en sinèrgies i accessos. Qualsevol altra cosa és fer volar coloms i no avions.

Fer volar coloms a l’aeroport de Girona

Etiquetes

Aeroports, Costa Brava, Girona, Turisme

L’aeroport Girona-Costa Brava, a Vilobí d’Onyar

La Cambra de Comerç i la Diputació de Girona estan fent un intent de drecera per aconseguir la gestió de l’aeroport gironí. Compten amb el fet que, després de 46 anys, no s’ha fet l’escriptura de la donació que van fer dels terrenys, que no està gens clar en quina situació patrimonial els té l’Estat i que les dues institucions gironines van finançar una part de les obres inicials. Tant de bo fos possible. Però, després de tots aquests anys, de ratificar la cessió tres vegades i de què l’Estat hi hagi fet notables inversions, és molt poc possible que aquest ruta de vol els porti enlloc.  La qüestió no és la propietat sinó la gestió.

Defensar-se amb corsaris o amb flota pròpia

Etiquetes

Aeroports, Catalunya, Girona

Amb la decisió de no deixar reservar vols que hagin de sortir de l’aeroport de Girona posteriorment al 27 de març, Ryanair insinua que podria tenir plans per reduir o eliminar la seva operativitat des de l’aeroport de Vilobí. És una acció més de pressió de l’aerolínia irlandesa per aconseguir millors condicions en el conveni que ha de renovar amb les administracions catalanes i a través del qual ja rep uns 4 milions d’euros. Ryanair vol ara reduir uns 12 milions d’euros en costos i li és igual d’on surtin: tant pot ser d’una reducció d’un 40 per cent de les taxes aeroportuàries que Aena li cobra, com evitant de pagar sancions per haver vulnerat els drets dels consumidors o per haver obviat la declaració obligatòria de treballadors estrangers desplaçats, o provant que se li acceptin idees dements com volar sense copilot o augmentar el nombre de passatgers fent-los volar mig asseguts. Durant el primer semestre d’aquest any, la companyia ha guanyat 451,9 milions d’euros, un 17 per cent més que en el mateix període de l’any passat, però això no ha sigut cap obstacle ni per cargolar més les administracions públiques ni els treballadors. Ryanair actua així perquè sap que genera per al país una activitat turística y econòmica de qualitat relativa però de quantitat gens menyspreable i que sempre hi ha qui es vendria l’ànima al diable per penjar-se una medalla. Vet aquí que es repeteix, doncs, una vella història: la dels reis i prínceps que per mantenir plens els seus baguls donaven llicència de pirateria als corsaris que els garantissin un sucós percentatge. Sovint, però, passava que els corsaris allargaven més el sabre que la màniga i que els seus protectors havien de córrer a enfonsar-los els vaixells amb la pròpia força naval. Potser ha arribat l’hora, doncs, que no ens tremolin les cames davant de segons quins xantatges i que els aeroports de Reus i Girona no siguin només un refugi de conveniència de companyies apàtrides sinó peces complementàries d’un sistema aeroportuari nacional liderat per el Prat i seus de companyies sorgides de l’entramat financer i empresarial català amb la voluntat de proporcionar riquesa i treball als país que els és propi. (Foto: Juanma Ramos / El Punt)