Els estaquirots de Nogueras

Etiquetes

Bandera, Catalanisme, Catalunya, Congrés de Diputats, ERC, Gabriel Rufián, Independència, Independentisme, JuntsxCat, Miriam Nogueras, Política, Política catalana, Política espanyola

Mira que la portaveu de Junts al Congrés de Diputats, Míriam Nogueras, n’ha arribat a fer de declaracions des del faristol de la sala de premsa de la cambra, amb els estaquirots de les banderes d’Espanya i d’Europa emmarcant-li l’espatlla dreta. I, justament, dimarts passat, li havia fer nosa l’estanquera. Però vaja, si aquell dia li destorbava l’enquadrament, si la distreia del que havia de dir o si li provocava reflexos al·lucinatoris a la cua d’ull, ben fet que va fer d’arraconar-la com s’aparta un micròfon que s’acobla o com s’enretira un símbol que no és teu sinó dels que t’han precedit en el parlament. Passi que s’enfadin els diputats espanyols, que si no porten la bandera per montera sembla que no van mudats. Però és lleig que se’n foti el portaveu d’ERC, Gabriel Rufián, que ben poca cosa deu saber de reflexos al·lucinatoris després de passar-se tres anys encantat amb les pampallugues hipnòtiques del prestidigitador Sànchez, i de gestos inútils encara menys, atrafegat com està comptant els èxits de la taula de diàleg.

A Alp tenen l’estanquera delicada

Etiquetes

ajuntaments, Bandera, Catalanisme, Catalunya, Independència, Independentisme, Sobiranisme

Vista d’Alp. Foto: Ca l’Eudald.

A Alp no pengen la bandera espanyola perquè els acusats contrastos de temperatura li malmeten les fibres. Més o menys el mateix que li passa a la delegada del govern espanyol a Catalunya, Maria De los Llanos de Luna, a qui se li malmet la fibra patriòtica pel contrast entre la seva altíssima temperatura espanyolista i la fredor dels ajuntaments que es resisteixen a penjar l’estanquera. Uns al•leguen que l’han perduda a la bugaderia, d’altres que els coloms s’hi caguen, però tothom sap que no hi ha cap excusa creïble. A veure qui és el primer consistori que accepta el repte de ser suspès per defensar la seva convicció i el que sembla un joc passa a ser una estratègia.