Esqueixos convergents

Etiquetes

Catalanisme, Catalunya, CDC, Crida Nacional, Eleccions, ERC, Independència, Independentisme, Junts per Catalunya, LLiga Democrática, LLiures, Nova Convergència, partits polítics, PDECat, Política, Política catalana, Units per Avançar

ERC ja té preparada la maquinària electoral des de fa temps, i al recel que regeix la seva relació amb els seus socis de govern ara hi acaba d’afegir la zitzània que escampa per reclamar la convocatòria de les eleccions que Quim Torra va prometre per després de l’aprovació dels pressupostos del 2020. Però l’espai post-convergent està encara en fase de recomposició.

La baula convergent

Etiquetes

Catalanisme, Catalunya, CDC, Convergència, Crida Nacional, Eleccions, ERC, Junts per Catalunya, partits polítics, PDECat, Política, Política catalana

Des de fa mesos, la relació difícil entre ERC i JuntsxCat i la progressió electoral dels republicans fomenten constants especulacions sobre l’avançament dels comicis al Parlament. I ara, la pèrfida combinació dels efectes que pugui tenir la sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) sobre la immunitat d’Oriol Junqueras, amb la inhabilitació del president Quim Torra pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), ajuda encara més a incrementar les fantasies sobre aquests comicis. Moltes de les anàlisis que aquests dies s’han fet, són de vol curt; gallinaci, que diria Josep Pla. Ningú no ha fet l’esforç d’incloure-hi dos factors que poden ser determinants. Un és el resultat de la recomposició –ja iniciada- de l’espai on conviuen i es fan nosa el PDECat, JuntsxCat i la Crida Nacional. I l’altre, el resultat d’harmonitzar –si es pot- els dos actius de lideratge més rellevants d’aquest espai. D’una banda el de Carles Puigdemont, reforçat per la visibilitat que li atorga la condició efectiva d’eurodiputat i per un suport electoral indiscutible, però mal vist pels sectors més tradicionals que s’han trobat arraconats per l’expresident malgrat llargues i fructíferes trajectòries. I de l’altre, Artur Mas, que liquida la seva inhabilitació el proper mes de febrer, que prové directament de l’escolania pujolista i que ha sabut donar joc tant als sectors moderats com als independentistes. De com encaixin aquestes baules dependrà que continuï dempeus el pont que fins ara ha sostingut les restes del castell pujolista.

El pòquer de Jordi Pujol

Etiquetes

Catalanisme, Catalunya, CDC, CiU, Convergència, Corrupció, Generalitat, Independència, Independentisme, Jordi Pujol, partits polítics, Política, Política catalana, Política espanyola, Sobiranisme

Els vigilants de l’hemeroteca –que sempre és un pràctic auxili temàtic a l’estiu- han trobat que demà passat farà cinc anys que Jordi Pujol va confessar haver comès frau fiscal i aquesta efemèride els serveix de pretext per preguntar-se sobre el llegat polític de l’expresident.

El nom no fa la cosa però l’explica

Etiquetes

Catalanisme, Catalunya, CDC, Independència, Independentisme, Partit Demòcrata de Catalunya (PDC), partits polítics, Política, Política catalana, Sobiranisme

La re-fundació de Convergència Democràtica de Catalunya és necessària. D’una banda, perquè molts dels principis fundacionals han estat superats per la mateixa dinàmica política del país: la majoria de ciutadans ja no reclama una autonomia en què se li reconeguin els trets identitaris propis –llengua i cultura- i una certa descentralització administrativa, sinó que aspira a la plena sobirania. Per un altre costat, perquè el que ha estat el seu líder principal durant quaranta anys ha actuat tan deshonestament en relació als càrrecs que ha ocupat en el partit i en el país, que ha estès l’ombra del dubte sobre si l’aparell polític creat al seu voltant no ha servit només als interessos del país sinó també als seus particulars. I en tercer lloc, perquè si en un principi va néixer i créixer escampant l’ham de la socialdemocràcia sueca, en realitat va anar actuant progressivament com un bloc neoliberal, amb tot el que això significa en el tractament dels serveis públics, la política econòmica i l’establiment d’aliances.

Neguit, neguit, neguit

Etiquetes

Catalanisme, Catalunya, CDC, CUP, Independència, Independentisme, Parlament, partits polítics, Política, Política catalana, Sobiranisme

Artur Mas i Antonio Baños, voltats de membres de l’Assemblea i de CDC el dia que el president declarava al TSJC. Foto: Oriol Duran / El Punt Avui.

Aquest és l’estat d’ànim dels que vivim aquests dies des de la convicció sobiranista sense cap altra militància que la cívica. Des d’aquesta perspectiva, no és difícil de comprendre l’obstinació de la CUP en la reivindicació programàtica i en la negativa a investir president el representant d’una formació que s’ha distingit per executar polítiques de govern neoliberals allí on ha governat. Si tenim en compte que entre les institucions dirigides hi ha centenars d’ajuntaments, quatre diputacions i la Generalitat, és ben clar que els efectes de la seva gestió han estat determinants per al model actual de país.

Divideix i venceràs. O no.

Etiquetes

Catalanisme, Catalunya, CDC, CiU, crisi, Independència, Independentisme, partits polítics, Política, Política catalana, Política espanyola, Referèndum, Sobiranisme, UDC

Duran i Mas en un mítin de CiU.

En el moment d’escriure aquestes ratlles desconec si Josep Antoni Duran i Lleida ha estat aplaudit en entrar al Congrés dels Diputats, o si ha estat elevat als altars del possibilisme pactista, però tinguin clar que és un fet més que possible. Sobretot un cop vistes, sentides i llegides les reaccions de bona part dels opinadors dels mitjans de comunicació situats dintre del marc unionista. Tant li fa que pertanyin al segment de partidaris del status quo autonòmic com al de la reconquesta manu militari. Per a tots ells, Duran és l’heroi que manté íntegra la dignitat política, la moderació esperada del seni catalán i, sobretot, la convivència (diuen que la dels catalans però volen dir amb Espanya, és clar). En canvi, Artur Mas és assenyalat com un manasses que ho esmicola tot: la germanor entre els pobles, el pacte amb Unió, la unitat d’Espanya… Es tracta, és clar, d’aprofundir i eixamplar tan com es pugui la falla que s’ha obert al bell mig de la formació majoritària de l’espectre polític català i fomentar el dubte entre els seus electors.