Guillotines sobre el cap

Etiquetes

#aneualamerda, Balances fiscals, Catalangate, Catalunya, Ciutadans, Clavagueres de l'Estat, Democràcia, Ensenyament, Immersió lingüística, Independència, Independentisme, Indults, partits polítics, Política, Política catalana, Política espanyola, PP, Presos polítics, PSOE, Sobiranisme, Tribunal Suprem, TSJC, Villarejo, Vox

Aquesta setmana –com fa tant de temps- els titulars de l’actualitat ens han fet sentir com dringuen les guillotines que pengen sobre els nostres caps. El Tribunal Suprem espanyol diu gat on deia blat i revisarà els indults dels presos independentistes. Hem arribat a un consens parlamentari per aigualir la immersió lingüística a l’escola per l’efecte de les pressions del TSJC i el govern espanyol subratlla que el 25 % d’ensenyament en castellà s’ha de complir. El PSOE, PP, Vox i Cs impedeixen al Congrés que s’investiguin les clavegueres de l’Estat malgrat les revelacions del catalangate i de l’excomissari Villarejo. El govern espanyol no publicarà les balances fiscals per no alimentar els greuges espanyols però se n’hi refot d’alimentar els greuges catalans. No són titulars descontextualitzats sinó símptomes persistents d’un mal corrosiu. Per això hauria estat bé que algun representant del poble català hagués dit “Ja n’hi ha prou, com a nació hem de tenir el coratge d’actuar”, però qui ho ha dit ha estat la vicepresidenta dels EUA, Kamala Harris, sobre una qüestió ben llunyana del que ens ocupa.

El paper d’estrassa de Manuel Valls

Etiquetes

ajuntaments, Barcelona, Catalanisme, Catalunya, Ciutadans, Democràcia, Eleccions, Eleccions municipals, Independència, Independentisme, partits polítics, Política, Política catalana, Política espanyola, Pont aeri, Sobiranisme

Els tripulants del pont aeri constitucionalista van tenir una d’aquestes idees que broten a les sobretaules carregades: reclutar un exprimer ministre francès nascut a Catalunya, desvagat després de fotre en doina la seva carrera política amb una combinació explosiva de vanitat personal i de suflé ideològic.
Manuel Valls va acceptar capitanejar un projecte corsari –quin altre nom podria tenir, noliejat pel pol empresarial i retribuït a preu fix més incentius?- que aglutinés el vot dels barcelonins que troben que l’independentisme és una xenosa febrada. Primer havia de ser una candidatura espanyolista unitària però algun tuf va allunyar tots els partits menys el que té el cul llogat pels impulsors de la idea, Ciutadans.
Un cop a l’ajuntament, Valls ha fet tot el que era a les seves mans per complir amb el contracte: impedir que l’independentisme tingués l’alcaldia de la capital, encara que sigui revalidant a qui ha blasmat sense compassió. Ara, Ciutadans ha decidit acabar la comèdia i vet aquí com aquell que venia embolicat en paper de regal, ha acabat fent un paper d’estrassa. O sigui, el paperina.