L’esperpent de Pegasus

Etiquetes

Catalunya, CNI, Democràcia, Espionatge, Estat Espanyol, Independència, Independentisme, parlament europeu, partits polítics, Pegasus, Política, Política espanyola

Anotin a l’agenda el 20 i el 21 de març, perquè tenen una cita teatral de primera, a l’alçada de les millors escenes esperpèntiques de Valle Inclán. Una delegació de la comissió investigadora que el Parlament Europeu té oberta per l’espionatge de l’Estat espanyol amb el programari Pegasus, visitarà les diferents institucions relacionades amb el cas, entre elles el CNI. Si la presidenta d’aquesta comissió, Sophie In’t Veld, ja ha dit que els partits espanyols han intentat tota mena d’argúcies per impedir que s’aprovés la visita i qualsevol altra iniciativa d’investigació, imaginin quines maniobres desplegaran a les institucions que consideren casa seva. El decorat que aixecaran per amagar les ruïnes morals del seu estat de dret, la cara de pòquer amb què rebran els comissionats i les divagacions amb què pretendran justificar l’espionatge, faran que els enviats europeus s’emportin l’amarga sensació d’haver estat acollonats. Tot això dirà poc a favor d’Espanya, és cert. Però ja se’n cuidarà la diplomàcia entre estats perquè també digui ben poc a favor d’Europa.

Víctimes del silenci

Etiquetes

17-A, Alcanar, Barcelona, Catalunya, CNI, Política, Política catalana, Política espanyola, Sitges, Terrorisme

No hauria de tenir cap sentit que, al cap de cinc anys de l’atemptat terrorista a les rambles de Barcelona, se’n continuïn organitzant actes commemoratius de caràcter públic. Si se’n fan és perquè encara hi ha qüestions obertes, pendents, que necessiten ser amagades, disfressades o reivindicades. Les víctimes s’hi sumen perquè encara reclamen ajuda de les administracions per apaivagar el dolor i rebutgen que se’ls hi afegeixi un sobrepès angoixant amb incomprensibles dificultats jurídiques i burocràtiques. Les organitzacions cíviques de Catalunya exigeixen que la investigació sobre els fets aclareixi els inquietants interrogants que es mantenen oberts sobre la gènesi del grup que va perpetrar l’atemptat, sobre la relació amb el serveis secrets de l’Estat i sobre el curs del procés judicial contra els autors. I les administracions proven que les mostres protocol·làries de condol i les declaracions oportunistes dels seu governants serveixin per precipitar i espesseir la boira de silenci que es va apoderant del país.

Déjà-vu arbitral

Etiquetes

Atemptat, CNI, Judici 17A, Justícia, Terrorisme

Es considera àrbitre el que dirimeix o jutja de manera imparcial. Alguns compleixen amb fidelitat aquest manament, però d’altres porten la samarreta del seu equip preferit sota l’uniforme o bé, sense complexos, ja arriben al terreny de joc amb el partit arbitrat des de casa. Com que àrbitre i jutge són sinònims, i no només en el llenguatge metafòric, els lectors que segueixin el judici pels atemptats terroristes de l’agost del 2017 a Barcelona i Cambrils ja s’hauran fet una idea de quina mena d’àrbitre és el president del tribunal, Félix Alfonso Guevara: un home que té massa feina per llegir-se “escrititos” de pèrits i testimonis de l’acusació particular que posen en dubte la versió oficial sobre la mort de l’imam de Ripoll, Abdelbaki Es-Satty, i sobre la seva relació amb el CNI. Sobretot si aquests “escrititos” han estat redactats per un significat advocat català independentista i poden interferir en les estructures argumentals d’una sentència que ja sembla redactada. Ui, no, què dic, que a Espanya això no passa.

Si calles, afirmes; si parles, confirmes

Etiquetes

Catalunya, CNI, Independència, Independentisme, Mossos, Política, Política catalana, Política espanyola, Sobiranisme, Terrorisme

Per més que la rateta que escombrava l’escaleta hagi pujat de replà i ara faci de portera, no ens empassem que ningú doni cap explicació creïble sobre la relació entre el grup terrorista de l’imam de Ripoll i el CNI. Si l’organització de seguretat de l’Estat espanyol té com a confident un individu que aboca un grup de joves al terrorisme i, a més a més, fa un seguiment personal i telefònic dels seus integrants, i, malgrat això, no pot avortar els atemptats de Barcelona i Cambrils, o són una trepa d’inútils o són còmplices, en el millor dels casos per passiva i en el pitjor, per activa. I si a més a més hi afegim que Abdelbaki es Satty vola pels aires el dia abans dels atemptats a causa d’uns explosius que estava acostumat a manipular, que la seva fitxa s’esborra misteriosament del registre del CNI l’endemà, que s’ha bloquejat la creació d’una comissió d’investigació i que els responsables polítics d’aleshores només han obert la boca per embrutar els Mossos d’Esquadra, només podem recórrer a una frase castellana: “Blanco y en botella, leche.” Mala leche.