Etiquetes
Catalanisme, Catalunya, CDC, Convergència, Crida Nacional, Eleccions, ERC, Junts per Catalunya, partits polítics, PDECat, Política, Política catalana
Des de fa mesos, la relació difícil entre ERC i JuntsxCat i la progressió electoral dels republicans fomenten constants especulacions sobre l’avançament dels comicis al Parlament. I ara, la pèrfida combinació dels efectes que pugui tenir la sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) sobre la immunitat d’Oriol Junqueras, amb la inhabilitació del president Quim Torra pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), ajuda encara més a incrementar les fantasies sobre aquests comicis. Moltes de les anàlisis que aquests dies s’han fet, són de vol curt; gallinaci, que diria Josep Pla. Ningú no ha fet l’esforç d’incloure-hi dos factors que poden ser determinants. Un és el resultat de la recomposició –ja iniciada- de l’espai on conviuen i es fan nosa el PDECat, JuntsxCat i la Crida Nacional. I l’altre, el resultat d’harmonitzar –si es pot- els dos actius de lideratge més rellevants d’aquest espai. D’una banda el de Carles Puigdemont, reforçat per la visibilitat que li atorga la condició efectiva d’eurodiputat i per un suport electoral indiscutible, però mal vist pels sectors més tradicionals que s’han trobat arraconats per l’expresident malgrat llargues i fructíferes trajectòries. I de l’altre, Artur Mas, que liquida la seva inhabilitació el proper mes de febrer, que prové directament de l’escolania pujolista i que ha sabut donar joc tant als sectors moderats com als independentistes. De com encaixin aquestes baules dependrà que continuï dempeus el pont que fins ara ha sostingut les restes del castell pujolista.
