Incògnites immediates

Etiquetes

Catalanisme, Catalunya, Democràcia, Estat, Independència, Independentisme, partits polítics, Política, Política catalana, Sobiranisme

Una incògnita és allò que no sabem. I ara mateix, els catalans sobiranistes no sabem gaire res del futur immediat del nostre país, tret del setge i la repressió a què ens sotmeten els poders de l’Estat espanyol. Estem submergits en un mar de discussió en el que ja ens comença a faltar l’oxigen. Bé, més que mar n’hauríem de dir piscina per la limitació dels espais i la manca de perspectiva. Perquè la qüestió de fons, el mar, no és si Carles Puigdemont ha de tenir el dret a conservar intactes les seves prerrogatives polítiques, que el té; ni si la seva tàctica és egocèntrica i egòlatra, que no ho és; ni si dotar-nos d’un govern efectiu significa ajupir el cap i humiliar-nos acceptant el xantatge de Madrid, que tampoc no és això. La qüestió que reclama resposta és “i després, què?”

Anuncis

Per un nou Consell Nacional

Etiquetes

Catalanisme, Catalunya, Democràcia, Estat, Independència, Independentisme, partits polítics, Política, Política catalana, Sobiranisme

D’uns anys ençà, les organitzacions assembleàries i les estructures horitzontals estan molt de moda però ja s’ha comprovat que tot el que tenen de positiu per a la dinamització interna ho tenen de negatiu si no desemboquen en una direcció única, sigui aquesta individual o col·legiada. Si no és així, passa que cadascú va al seu aire i després el que haurien de ser objectius comuns passen a ser entrebancs multiplicats.

Cartes d’esperança

Etiquetes

Catalanisme, Catalunya, Democràcia, Estat, Independència, Independentisme, Parlament, partits polítics, Política, Política catalana, Política espanyola, Sobiranisme

Els que estem convençuts que la millor estratègia cap a la independència passa per la unitat d’acció de tots els que la volem, tenim motius de sobres per lamentar que fins ara no s’hagi practicat prou. Les decisions que prenem en la vida no són (o no haurien de ser) gaire diferents de les que es prenen en una partida de cartes: jugar amb les que tenim a la mà sense refiar-nos de les que hem tingut ni de les que ens puguin arribar o desitgem tenir. Per això, per més que la perspectiva d’altres moments hagi fet creure als diferents actors del sobiranisme que la millor manera de sumar era dividir-se, avui no ens hem de deixar portar pels retrets ni per les jugades que ja són passades, sinó aprofitar bé les cartes que ens han vingut a la mà.

De pallassos i bufons

Etiquetes

Catalanisme, Catalunya, Cultura, Democràcia, Independència, Independentisme, Política, Política catalana, Política espanyola, Repressió

Jordi Pesarrodona, el pallasso i regidor de Sant Joan de Vilatorrada que ha estat imputat per un delicte d’odi i per resistència a la Guàrdia Civil durant l’1-O, va sintetitzar l’actitud pacífica del moviment ciutadà posant-se una bola d’espuma vermella al nas, al costat d’un agent d’aquest cos armat que custodiava la porta del Departament de Governació durant el registre del 20 de setembre. Albert Boadella, que s’ha auto-proclamat bufó després de ser joglar, ha aconseguit a Madrid el favor oficial que no va obtenir a Barcelona i l’agraïment servil i el cúmul de ressentiments que s’hi va endur l’han portat a ser un ariet de l’anticatalanisme.

Delictes d’odi i d’amor

Etiquetes

Catalanisme, Catalunya, crisi, Democràcia, Estat, Independència, Independentisme, partits polítics, Política, Política espanyola, Sobiranisme

Sovint em pregunto si no és lícit odiar algú, no per qualsevol condició seva –física, intel·lectual, o ètnica, cosa que seria miserable i que, de fet, la llei sanciona quan se’n fa apologia- sinó pel mal que ocasionen els seus actes. Ja sabem que diferents creences insten a parar l’altra galta, a respondre pacíficament a les agressions i a no fer-se mal amb la corrosió interna que deixen la ira i l’odi.

Lideratges i laberints

Etiquetes

Catalanisme, Catalunya, Democràcia, Estat, Independència, Independentisme, Parlament, partits polítics, Política, Política catalana, Política espanyola, Sobiranisme

Escriure un article el dia abans que es publiqui comporta el risc que el decurs dels fets el deixin en paper moll. Quan escric això, doncs, s’especula encara què passarà amb la sessió d’investidura de Carles Puigdemont com a president de la Generalitat, prevista per a aquesta tarda. Es fa difícil saber què ens trobarem quan arribi l’hora ni si serà el resultat d’una calculada estratègia o el fruit d’una arriscada improvisació, encara que les possibilitats d’aquesta darrera opció són altes, si hem de fer cas a les càbales dels analistes i als càlculs dels partits sobiranistes, que es reuneixen tan poc com poden.

Un relat fet a mida

Etiquetes

Democràcia, Independentisme, Política, Política catalana, Sobiranisme

Il·lustració de Garzón.

Les formacions polítiques partidàries de la unitat d’Espanya saben que aquesta posició requereix arguments que es puguin contraposar als dels partidaris de la independència de Catalunya. Però no els tenen, perquè qualsevol que n’intenten articular s’estavella contra l’evidència de la catalanofòbia que els supura i supera i contra la dependència de l’extracció dels recursos econòmics catalans.

Hores difícils

Etiquetes

Catalanisme, Catalunya, Democràcia, Eleccions, Independència, Independentisme, Parlament, partits polítics, Política, Política catalana, Sobiranisme

Oriol Junqueras i Carles Puigdemont. Foto: Andreu Puig / El Punt Avui-

Assistim, des del 21-D, a declaracions i debats en què s’especula amb molt d’interès –i d’interessos- què faran o els deixaran fer a Carles Puigdemont, a Oriol Junqueras i a la resta d’empresonats o exiliats per prendre possessió dels càrrecs parlamentaris per als quals han estat escollits o per a exercir els càrrecs governamentals per als que siguin designats. Tots tenen el dret d’intentar-ho i d’aconseguir-ho, però les dificultats són evidents. I en el cas que no els fos materialment possible, no s’haurien de contemplar alternatives virtuals ni delegades.

Ètica, estètica i pragmatisme

Etiquetes

Catalanisme, Catalunya, Civisme, Consulta, crisi, Democràcia, Independència, Independentisme, Política catalana, Política espanyola, Referèndum, Sobiranisme

Ètica és obrar d’acord amb uns principis morals de respecte; estètica és dotar els actes d’una escenografia equilibrada i pragmatisme és actuar amb una finalitat pràctica, d’obtenció de resultats positius. L’ètica dels objectius sobiranistes ja està ben definida: assumir responsablement el mandat democràtic de la ciutadania que es manifesta favorable a la independència de Catalunya.

Contradiccions a evitar

Etiquetes

Catalanisme, Catalunya, crisi, Democràcia, Estat, Independència, Independentisme, Política, Política catalana, Política espanyola, Sobiranisme

Adaptació d’un original de Lluis Recasens (L’Avi).

La sacsejada que ha representat l’acció dels poders de l’estat espanyol sobre Catalunya ens ha atordit i ens ha posat en situació de tornar a definir les prioritats polítiques i de refer les nostres institucions i les entitats ciutadanes més rellevants que han quedat escapçades. És natural que, en aquesta sotragada, es produeixin revisions, anàlisis i reconduccions i fins i tot té tota la lògica que hi hagi retrocessos. Passa en totes les batalles, en totes les disputes, i mai cap victòria s’ha aconseguit sense derrotes prèvies.