Gat escaldat, de tractes fuig

Etiquetes

Catalanisme, Catalunya, CUP, Democràcia, ERC, Independència, Independentisme, Junts per Catalunya, partits polítics, Política, Política catalana, Quim Torra

En aquest fotut país, on tenim la maleïda obsessió de ventilar les nostres opinions i obsessions a les xarxes socials i als mitjans de comunicació, els partits polítics no en són una excepció sinó un paradigma. I vet aquí que tots els altaveus van plens d’avisos i “recadets” enviats des de totes les sigles polítiques, especialment les independentistes, perquè Quim Torra expliqui què farà si es confirma la inhabilitació que li té guardada el Tribunal Suprem.

Salomó al Parlament

Etiquetes

Catalanisme, Catalunya, crisi, Democràcia, ERC, Independència, Independentisme, Junts per Catalunya, Parlament, partits polítics, Política, Política catalana, Sobiranisme

Que el secretari general del Parlament, Xavier Muro, tingui por de l’extorsió i la repressió que exerceixen els tribunals espanyols d’excepció sobre les institucions catalanes, és perfectament comprensible perquè a l’hora d’estesar els marges de l’independentisme no s’entretenen pas a triar mates grosses de petites ni cargols de sargantanes.

El president transparent i el rei opac

Etiquetes

Corrupció, Democràcia, Espanya, Estat, Monarquia, partits polítics, Política, Política espanyola, República

Ja han passat uns dies, però si algú encara es pregunta com és possible que Pedro Sánchez hagi enviat la vicepresidenta Carmen Calvo a reunir-se amb Joan Carles de Borbó per tractar sobre la seva fuga, que hagi permès que el rei emèrit s’hagi esfumat i que no vulgui donar-ne explicacions ni detalls, que sàpiga que és davant d’un revelador exercici de transparència.

L’espionatge no és cap broma

Etiquetes

Catalanisme, Catalunya, Democràcia, Espionatge, Independentisme, Política, Política catalana, Política espanyola, Sobiranisme

Descobrir que alguns polítics independentistes han estat espiats a través del sistema Pegassus –que només es ven a organismes governamentals- pot tenir un cert valor periodístic en el marc de la crònica general sobre la disputa entre Espanya i Catalunya, però no pot sorprendre ningú. L’espionatge és consubstancial dels mecanismes de defensa d’un estat, com ho és la construcció de relats per a justificar les actuacions dels poders institucionals i factuals que el governen.

Emplastres iconoclastes

Etiquetes

Civisme, Coronavirus, Covid-19, Democràcia, Esclavitud, Iconoclàstia, Política, Racisme

Dissimulat sota la densa màscara amb què el Covid-19 ha embolicat les nostres vides, circula arreu del món un virus menys letal però especialment agressiu per al sentit comú: la iconoclàstia. Es pot comprendre que hi hagi monuments en honor de fets i de persones que siguin incòmodes o ofensius en determinades comunitats i que els vulguin eliminar però no es pot acceptar la imposició monolítica i universal de la seva aversió sota hipòcrites disfresses de solidaritats trans-històriques.

Els uniformats ens fan por

Etiquetes

Civisme, Democràcia, Mossos d'Esquadra, Policia

Els uniformats, militars i cossos de seguretat en general, sense distinció de plaques ni d’escuts, ens fan por. És difícil dir si és una por visceral i atàvica per la manera com han fet valer el poder de les armes al llarg de la Història, si és un temor provocat pels abusos i les coercions que n’anem sabent i o si ens fa basarda veure’ls com el reflex armat de la prepotència i la intolerància que nia dins de la nostra pròpia societat.

La batxata de l’emèrit

Etiquetes

Corrupció, Democràcia, Estat, Independència, Independentisme, Joan Carles I, Monarquia, partits polítics, Política, Política catalana, Política espanyola, Rei emèrit, República

Algunes informacions apunten que el rei emèrit podria anar-se’n a viure a la República Dominicana. Fugir, n’hauríem de dir. Una sortida de baixa estopa per a qui anomenaven timoner de la transició i àrbitre de la democràcia, per al màxim representant de l’Estat adornat amb protocols, reverències, audiències, uniformes militars, discursos de lloguer, tones i milers d’hores de premsa rosa, una gran campetxania i altres sobiranes collonades.

L’esquerra espanyola i la Guàrdia Civil

Etiquetes

Democràcia, Estat, Franquisme, Guàrdia Civil, partits polítics, PCE, Política, Política espanyola, PSOE, Transició, Unidas Podemos

Qui té anys i conserva la memòria no es pot sorprendre de tot el que ara aireja el progressisme espanyol sobre els informes que redacta la Guàrdia Civil. La història de totes les viles i pobles d’Espanya està plena de folis escrits a les seves comandàncies utilitzant una tècnica tan depurada i precisa com la de l’olfacte intuïtiu. El “me huele que…” ha estat sempre un detonant infal·lible per portar a conclusions interessades, construïdes a partir d’altres conclusions interessades o, si convenia, d’informacions “espontàniament” obtingudes gràcies a la seva “força de convicció”. Qui té anys i memòria tampoc no es pot sorprendre que la teòrica esquerra espanyola ara sigui incapaç de dominar des del govern aquesta institució armada i de frenar democràticament la parròquia ideològica que l’acompanya. Primer, va renunciar a demanar-li responsabilitats i a sotmetre-la a un implacable règim democràtic durant el traspàs del règim polític del 1939 al del 1978. I després va caure en la temptació d’utilitzar la seva força repressiva per acabar essent-ne hostatge.

En som, de republicans?

Etiquetes

Civisme, Coronavirus, Covid-19, crisi, Democràcia, FMI, Independència, Independentisme, Política, República

República és una paraula que evoca moltes coses però, en essència, convoca els ciutadans a assumir i defensar la responsabilitat d’auto-governar-se, de construir la societat que volen i de rebel·lar-se contra qualsevol imposició humana o divina sobre aquesta determinació.

Espanya també és en un cul-de-sac

Etiquetes

Catalunya, Corrupció, Democràcia, Estat, Independència, Independentisme, partits polítics, Política, Política catalana, Política espanyola, Referèndum, República

Si la setmana passada sosteníem que la institució monàrquica espanyola és en un cul-de-sac, l’Espanya que la sosté també hi és. No pas per la mateixa raó, perquè l’adveniment d’una República no dissimularia el problema de fons: les pobres expectatives que ofereixen els diferents partits que opten a governar-la.