Exiliats atrapats

Etiquetes

Carles Puigdemont, Catalunya, Clara Ponsatí, Diàleg, Exili, Exiliats, Immunitat, Independència, Independentisme, Justícia europea, Malversació, parlament europeu, Política, Política catalana, Política espanyola, Roberta Metsola, Sedició, Taula de diàleg, Toni Comín, Tribunal General UE

Divendres, el Tribunal General de la UE va examinar la immunitat parlamentària de Carles Puigdemont, Toni Comín i Clara Ponsatí i aviat se’n sabrà la decisió. També aviat, la presidenta del Parlament Europeu, Roberta Metsola, decidirà si avala o denega les credencials dels tres diputats i si confirma o contradiu el sospitós off the record que el diari El Mundo li va robar de la cartera. Passi el que passi en un cas, en l’altre i en tot el que derivi de la reforma dels delictes de sedició i malversació, el futur dels exiliats sembla condemnat a podrir-se en els llimbs. En aquesta dimensió perduda que hi ha entre les decisions que prenen les institucions polítiques de la UE, condicionades per la compravenda de favors entre els estats, i el llarg i lent recorregut que permeten les institucions judicials europees. D’una banda, una batalla perduda. De l’altra, victòries morals només accessibles des de l’exili. I al país on tot va començar, una boira espessa ens en separa i ens paralitza enlluernant-nos amb miratges de diàleg i amb cabassos de duros a quatre pessetes.

Ni rom, ni raca

Etiquetes

1 d'Octubre, ANC, Catalanisme, Catalunya, Consens, CUP, Diàleg, ERC, Govern, Independència, Jaume Giró, JuntsxCat, Omnium, Política, Política catalana, Sobiranisme, Unitat

“O rom, o raca” es diu en alguns llocs de l’Empordà quan es reclama decidir-se per una cosa o una altra. Com ara reclama l’ANC i altres sectors independentistes que urgeixen reconduir el procés de manera que, d’aquí a un any, es reprengui el que es va ajornar l’octubre del 2017. Tant de bo. Com tant de bo seria que no ens féssim el sord amb l’advertiment del conseller Jaume Giró, quan diu que si es fa tot de la mateixa manera, tornarà a passar el mateix. I perquè això no sigui així -o perquè tinguem respostes preparades si malgrat tot, passa- és imprescindible un “estat major” com el que s’insinua, però potser amb molta menys transparència i visibilitat de la que s’endevina. I una actitud dels partits polítics molt menys sectària i electoralista de la que hem conegut fins ara. La última cosa que ens convé és esparrecar al carrer el que es pugui teixir en les fràgils taules de consens. Trencar el govern, promoure llistes cíviques o continuar festejant el govern espanyol amb pactes improductius, són tres exemples de com caminar contra direcció.

L’entremès de Sànchez

Etiquetes

Catalanisme, Catalunya, Diàleg, ERC, Estat, Independència, Independentisme, Junts per Catalunya, Política, Política catalana, Política espanyola, Referèndum, Relator, Sobiranisme

Pedro Sánchez no troba mai el moment de convocar la taula de diàleg entre els representants del govern espanyol i els del català: quan no és per la situació política catalana és per les agendes ministerials.

L’olor de colònia ens ofega

Etiquetes

Catalanisme, Catalunya, Democràcia, Diàleg, Estat, Independència, Independentisme, Política, Política catalana, Política espanyola

Després de la trobada d’aquest dimecres entre els representants del govern espanyol i els de la Generalitat, ha sobtat l’espectacle de micció coral de colònia al que hem assistit quan s’han començat a fer valoracions de la reunió i s’han fet afirmacions tant eufòriques com que la constitució de la taula és una victòria de Catalunya.

El diàleg és impossible

Etiquetes

Catalanisme, Catalunya, Ciudadanos, Democràcia, Diàleg, Estat, finançament, Independència, Independentisme, partits polítics, Política, Política catalana, Política espanyola, PP, Presos polítics, PSOE, Sobiranisme

Per més que l’independentisme català mantingui parada la taula del diàleg, no n’hi haurà, almenys entre els dos interlocutors directes.Som a les portes d’una sentència del Tribunal Suprem que s’augura com un càstig exemplar contra els caps de les dues organitzacions més representatives del moviment cívic a favor de la independència de Catalunya i contra la presidenta del Parlament i els membres del govern que van traslladar a les institucions el debat públic sobre la plena sobirania.