El 2023 se’ns farà molt llarg

Etiquetes

Acord de claredat, Catalunya, Eleccions, Eleccions municipals, Independència, Independentisme, partits polítics, Pedro Sánchez, Pere Aragonès, Política, Política catalana, Política espanyola

Com que Pedro Sánchez ja va donar per recollida i plegada la taula de diàleg, el president Aragonès va provar de parar-ne una altra a veure si, per la via de la interlocució social, podia reactivar la proposta de l’acord de claredat que ja havien refusat el Parlament, per insuficient, i el govern espanyol, per excessiva. Però l’any entrant serà dolent per als diàlegs de fons perquè ens consumiran els debats de proximitat temporal i no de proximitat nacional. El primer semestre ens caurà al cim la campanya de les eleccions locals (ajuntaments, consells comarcals i diputacions) amb totes les disputes imaginables i tots els fratricidis independentistes encara no consumats. Sumem-hi el fel que ens haurem d’empassar quan siguem objecte de debat a les eleccions autonòmiques de mitja Espanya i allarguem l’agror a tot el segon semestre, calendari preelectoral de les legislatives espanyoles. Si algú creu que enmig d’aquest panorama -i amb l’amenaça d’un avançament electoral a Catalunya– s’hi podrà trobar diàleg i claredat que es prengui una til·la. El 2023 se’ns farà llarg.

El paper d’estrassa de Manuel Valls

Etiquetes

ajuntaments, Barcelona, Catalanisme, Catalunya, Ciutadans, Democràcia, Eleccions, Eleccions municipals, Independència, Independentisme, partits polítics, Política, Política catalana, Política espanyola, Pont aeri, Sobiranisme

Els tripulants del pont aeri constitucionalista van tenir una d’aquestes idees que broten a les sobretaules carregades: reclutar un exprimer ministre francès nascut a Catalunya, desvagat després de fotre en doina la seva carrera política amb una combinació explosiva de vanitat personal i de suflé ideològic.
Manuel Valls va acceptar capitanejar un projecte corsari –quin altre nom podria tenir, noliejat pel pol empresarial i retribuït a preu fix més incentius?- que aglutinés el vot dels barcelonins que troben que l’independentisme és una xenosa febrada. Primer havia de ser una candidatura espanyolista unitària però algun tuf va allunyar tots els partits menys el que té el cul llogat pels impulsors de la idea, Ciutadans.
Un cop a l’ajuntament, Valls ha fet tot el que era a les seves mans per complir amb el contracte: impedir que l’independentisme tingués l’alcaldia de la capital, encara que sigui revalidant a qui ha blasmat sense compassió. Ara, Ciutadans ha decidit acabar la comèdia i vet aquí com aquell que venia embolicat en paper de regal, ha acabat fent un paper d’estrassa. O sigui, el paperina.

Protagonisme nominal a Barcelona

Etiquetes

ajuntaments, Barcelona, Eleccions, Eleccions municipals, Política catalana

Detall de trencadís d’Antoni Gaudí al Parc Güell de Barcelona.

No ens fem trampes al solitari: la Barcelona actual no és el resultat de la gestió d’Ada Colau, sinó dels alcaldes del PSC –Pasqual Maragall, Jordi Clos i Jordi Hereu– i de Xavier Trias (CDC). Una acumulació d’ambicions capitals que han conduït al col·lapse del medi urbà, i d’oblits que han accentuat els perjudicis d’aquesta cursa sense retrovisors. També és cert que l’alcaldessa ha estat incapaç de conciliar els somnis d’slow-city amb el terratrèmol desencadenat per la insuflació de gas dels seus antecessors.