Coloms que no volen

Etiquetes

Catalunya, Democràcia, Estat Espanyol, EUA, Europa, Independència, Independentisme, OTAN, Política, Política catalana, Política espanyola, Relacions Internacionals, Sobiranisme, Victòria Alsina

La cimera de l’OTAN a Madrid ha deixat anar molta bromera. L’ocurrència del rei espanyol sobre la vigència de la lluita entre tirania i democràcia és d’un volum testicular digne del seu pare. Però també ha abocat tones de plom sobre les relacions internacionals de les properes dècades, com assenyalen els analistes que no tenen el melic hispanocèntric ni el cul llogat en dòlars. Si els EUA aporten gairebé el 70 per cent del pressupost de l’aliança, qui pot dubtar que tots els acords adoptats beneficien directament els seus interessos? Fins ara, Europa ha estat incapaç de bastir la seva pròpia defensa continental i no parlem d’Espanya, que hi aporta amb prou feines l’1,3 per cent. O si, parlem-ne: que els catalans ens declaréssim partidaris de l’OTAN –com ha proposat la consellera Victòria Alsina en un article a La Vanguàrdia– seria perquè aspirem a entrar-hi com a país sobirà un dia sense data amb un exèrcit que no podrem pagar? O perquè estem disposats que l’Espanya que ens escanya sigui el nostre portaveu? No fem volar coloms, consellera, que ja no volen ni els de la pau.

El taujanisme, l’altra epidèmia

Etiquetes

Democràcia, Eleccions, EUA, Trump

Els EUA presumeixen de ser el paradigma de la democràcia. Però ara es troben que un candidat a la presidència es proclama guanyador abans que l’escrutini sigui concloent, que els seus partidaris es manifesten amb actitud amenaçadora donant trompades a les portes dels col·legis electorals perquè s’aturi el recompte del vot anticipat, que els és desfavorable, i que la meitat dels nord-americans no reconeix a l’altra meitat el dret a governar durant la propera legislatura. És a dir, com en una república bananera. Al cap i a la fi, aquesta mena de règims han estat sempre franquícies de la particular manera nord-americana d’exportar el seu concepte de llibertat. Però perquè tot això sigui possible és indispensable l’existència d’una àmplia massa de ciutadans nedant cofois en el taujanisme, en l’analfabetisme cívic, en el bloqueig del raonament, en la visceralitat. I llavors un simple gest, un sol llumí, els pot il·luminar o fer esclatar, segons convingui. I si algú es pensa que aquesta és una epidèmia que queda lluny, només ha de treure el cap per la finestra.

Donald Trump, el prototipus

Etiquetes

Democràcia, Eleccions, EUA, Política

Si algú fa una anàlisi exhaustiva dels candidats a ocupar la Casa Blanca, segurament trobarà que, tant Donald Trump com Hillary Clinton, tenen notables mancances per demostrar la integritat necessària per ser considerats els millors entre els millors. Però si l’anàlisi és simplement comparatiu, aleshores és evident que Clinton demostra un capteniment més socialment i políticament homologable que Trump.

Hi, Hillary

Etiquetes

Democràcia, EUA, Política

Hillary Clinton. Foto: http://www.hillaryclinton.com

Hola, il·lustre candidata demòcrata a la presidència del EUA. No sé quins números deu fer vostè a la vista de les eleccions presidencials del proper mes de novembre. Però si anessin a votar totes les persones que pertanyen a un dels col·lectius que Donald Trump ha insultat o menyspreat (les ètnies índies, les persones de raça negra, les immigrants des de l’Amèrica llatina, l’Àfrica i l’Àsia, les que tenen qualsevol condició sexual que no sigui la de mascle-búfal, etcètera) vostè podria donar per fet que serà la propera presidenta dels EUA.