Poder funcionarial

Etiquetes

Catalunya, CUP, Democràcia, Ensenyament, ERC, Funcionaris, Govern, JuntsxCat, Normalització Lingüística, Parlament, partits polítics, Pau Juvillà, Poder Judicial, Política, Política catalana, Sobiranisme

Els que manen de veritat en aquest país són els funcionaris. Per una banda, el Parlament no pot defensar l’escó de Pau Juvillà perquè l’aparell administratiu de la cambra ja l’ha desposseït del càrrec i ningú no gosa fer res en direcció contrària no fos cas que posessin en risc l’estatus quo dels que no tenen cap altra ambició que els permisos per edat. I per l’altra, el Govern s’arruga a l’hora de fer valer la seva competència institucional i política per defensar de la ingerència judicial un pla educatiu d’èxit basat en la normalització lingüística, adduint que vol evitar posar els docents en el punt de mira d’un conflicte. D’un país on la darrera paraula la tenen els funcionaris se’n pot dir de moltes maneres menys democràcia. Vet aquí on som. Sigui per la prepotència dels que administren la justícia –que no actua com a poder independent sinó com a poder suprem– per la por dels que formen el cos de l’administració pública o per la covardia dels que ostenten el poder polític, la voluntat popular queda sempre enfonsada al cabàs de les estelles.

Cobrar i no treballar

Etiquetes

absentisme, Catalunya, frau, Funcionaris, Parlament, Permís per edat, Política

La conjunció de circumstàncies poc honorables que s’han revelat al voltant del permís per edat de què gaudeixen els funcionaris del Parlament s’ha amassat mediàticament molt bé excitant la consciència popular de culpabilitat pel fet de cobrar sense treballar. Què deu tenir, això, de particular, en un estat en el que la primera autoritat fa exactament el mateix? Quantes càtedres universitàries trobaríem en una situació similar? I entre el professorat de l’ensenyament, quants casos d’absentisme crònic podríem detectar? I en els estaments que depenen de les administracions públiques, quants treballadors trobaríem fent-hi la viu-viu? I en els consells de direcció i d’administració de les empreses, quants n’hi ha que cobren per escalfar-hi una cadira de tant en tant, siguin o no de la nissaga política? I a la bossa de l’atur, quin percentatge de frau s’hi encaua? I als fons de Benestar Social? I a les cambres parlamentàries i a les corporacions, quants representants públics hi ha que cobren per anar-hi a fer piló? Menys escarafalls i més eficiència, sisplau.