El cas Negreira, un símptoma més

Etiquetes

Àrbitres, Barça, Catalunya, Enriquez Negreira, Federació Espanyola de Futbol, Futbol, Futbol Club Barcelona, La Liga, Política catalana, Real Madrid

Més d’una vegada hem dit en aquest espai que el Barça és una projecció del que és Catalunya i viceversa. I ara ho podem tornar a afirmar veient com evoluciona l’afer de l’ex-àrbitre Enríquez Negreira. S’ha destapat el tinglado que tenia muntat aquest personatge per treure-li quartos al club blaugrana i tota l’estructura jurídica i futbolística espanyola (La Liga, la Federació Espanyola de Futbol, el Real Madrid, la Fiscalia….) s’hi han abocat al damunt com corbs, acompanyats de la fanfàrria de tots els mitjans de comunicació. No els haureu pas vist mai amb el mateix interès per ficar el nas a la llotja de la Casa Blanca -tot i que la boca no els fa pas res de parar-la-hi- ni per esbrinar totes les ombres del futbol espanyol. I a casa nostra, com que Madrid és molt lluny i convertir aquesta causa particular en una causa general ens fa molta mandra, ens entretenim a fer estelles dels arbres que ens donen fruits i ens fan ombra. Una dèria ben coneguda també en altres aspectes de la nostra vida col·lectiva. Tenim l’ànima d’una colònia i no l’acabem de redimir.

Després del 10 sempre ve l’11

Etiquetes

Barça, Bartomeu, Catalunya, crisi, Esports, Futbol, Messi

A Leo Messi no el fa fora ningú, del Barça. Se’n vol anar ell. Podem estar d’acord que la gestió esportiva orquestrada per la batuta de Bartomeu pot fer avorrir un mussol i que, si la sortida del davanter es consuma, aquesta junta directiva se n’endurà la creu d’haver estat la que l’ha empès a fora. Però el crack argentí és un professional que cobra anualment uns noranta milions d’euros del club, que n’obté una quarantena més per publicitat i que gaudeix de privilegis forassenyats com una titularitat indiscutible i una influència desproporcionada sobre les decisions esportives.

Futbol mercenari

Etiquetes

Esport, Futbol, Girona

Estadi del Girona F.C., al barri de Montilivi de Girona. Foto: Lluís Serrat / El Punt Avui.

El Girona F.C. està en procés de vendre el gruix del club perquè els deutes l’hi aboquen. De les dues alternatives possibles, a l’hora de tancar aquesta edició la més madura és la d’un grup argentí per davant d’un altre de singapurès. Sigui com sigui, serà un capítol més d’una transformació general del futbol que va començar per contractar mercenaris que portessin espectacle als camps i que ara ja hissa la bandera de conveniència a les tribunes. És la llei del temps i de l’esport professional i ho hem d’acceptar. Ells també hauran d’acceptar, però, que s’han acabat les fal•làcies dels valors dels socis i de la identificació amb els colors. Que venguin entrades i que donin espectacle. I si no en saben, que pleguin.

Palamós aprofita l’oportunitat del futbol

Etiquetes

Costa Brava, Economia, Esports, Futbol, Girona, Turisme

Palamós

El Llagostera, amb un terreny de joc que no compleix les exigències del futbol de la segona divisió estatal, jugarà finalment al camp del Palamós. La seva primera opció era Girona però els del club de la capital –amb prou feina i malsdecap a dintre casa seva- van considerar que ser alhora amics i rivals no era compatible. Palamós –l’ajuntament i el club- ha sabut veure-hi, en canvi, avantatges: treure més profit d’unes instal•lacions infrautilitzades i afegir una altra competició de nivell a l’oferta esportiva que el municipi fa a la comarca i als seus visitants. És ben bé que quan un té les ulleres entelades no veu pas el mateix que un altre que les té netes.

Que el Llagostera tingui més sort!

Etiquetes

Esport, Futbol

Els jugadors del Llagostera celebrant l’ascens a Segona A.

La U.E. Llagostera ha posat aquest poble del Gironès, de 8.000 habitants i escaig, al mapa mediàtic en aconseguir l’ascens a segona divisió A. Aquest recorregut que, en pocs anys, ha anat de regional a una categoria estatal, té molts herois: els patrocinadors, la junta, els veïns del poble i, sobretot, el cos tècnic i els jugadors que han sabut fer equip, que és l’única manera intel•ligent de jugar a futbol. Però el repte no ha acabat. Si recordem casos ben propers, com el del Palamós, el del Figueres o el del Girona, en futbol, o el del Valvi-Akasvayu, en bàsquet, veurem que no n’hi prou amb l’entusiasme per mantenir-se entre els grans. Sort.