Rufián i la síndrome de Cronos

Etiquetes

Catalunya, Democràcia, ERC, Gabriel Rufián, Independència, Independentisme, partits polítics, Política, Política catalana, Política espanyola, Sobiranisme

De la mateixa manera que Cronos (Saturn per als romans) va devorar els seus fills per evitar que ells el devoressin quan fossin més grans i forts, els partits polítics solen arraconar més o menys diplomàticament molts dels seus representants quan han fet el servei que se n’esperava. Es pot fer a l’estil Jordi Pujol: un copet a l’esquena amb la pregunta “Què faràs a partir d’ara?” O estatutàriament, com fa la CUP. O de moltes altres maneres, la majoria poc nobles. Però sempre arriba l’hora. Per això escarrassar-se amb si aquest diputat o l’altre regidor fan o desfan o diuen o callen és entretenir-se a estellar un peó que serà rellevat per un altre. No duu enlloc retreure-li a Rufián les 155 monedes de plata, ni l’animadversió contra Junts, ni la seva verinosa munició tuitaire, ni l’apologia de l’independentisme no nacionalista, ni la dèria per fer de comodí per a pactes gratuïts o de convidat de pedra en una taula de diàleg buida. Perquè tot ho ha fet a compte del partit. Per tant, s’equivoca qui s’obsessioni amb Rufián, com s’equivoca qui es pensi que només ERC va coixa d’aquest mal.

El xotis del 6 %

Etiquetes

Catalalunya, Català, ERC, Gabriel Rufián, Govern espanyol, HBO, Indústria audiovisual, Independència, Netflix, Pablo Casado, Pedro Sánchez, PP, PSOE, Quotes català

Quan un té ganes de donar corda al PSOE de Pedro Sánchez perquè prefereix haver-se-les amb els seus malabarismes que amb els obscurs i obtusos averanys que anuncia Pablo Casado, qualsevol excusa és bona. Fins i tot pactar quotes de català per a les productores d’audiovisuals, bo i sabent que no s’hi podrà obligar les que no estan subjectes a la legislació espanyola, i que el grau de compliment de les que hi estan teòricament obligades també serà relatiu, per no dir residual. Perquè el que ara ha sortit de sota la catifa no s’hi ha pas fet de la nit al dia: la directiva europea que exclou els gegants HBO i Netflix de complir amb aquestes quotes, i que converteix l’almoina de les quotes pactades en ferralla, ja era vigent quan es va negociar aquest acord entre ERC i el PSOE. Aquesta mena de coses són les que poden passar quan es va a Madrid a fer frases pretesament enginyoses i no a tocar el voraviu que és el que se suposa que se li ha de fer a l’Estat espanyol quan te’n vols independitzar, i no ballar-hi un xotis.