El diner no té por

Etiquetes

Capitalisme, Democràcia, Guerra, Política, Preus, Rússia, Ucraïna

L’única veritat sobre el capital és que, com l’energia, no es crea ni desapareix, sinó que es transforma. Falsos axiomes com “El diner té por”, “el diner vol tranquil·litat” i altres collonades per l’estil, són consignes eixides del mateix sistema capitalista perquè ningú aixequi el cap del jou mentre els fons especulen d’un costat a l’altre sense entrebancs. El diner no solament no té por sinó que, allí on els autòctons tenen pretensions de controlar els recursos o el seu propi territori, hi provoca conflictes sense cap escrúpol o hi fomenta la fugida d’empreses i capitals com a mesura de pressió o de càstig. Al capital, la paraula “guerra” sempre li ha fet salivera perquè sap molt bé que és una oportunitat per treure’n profit: hi ven armes, béns de consum o plans de reconstrucció i també, indefectiblement, infla demagògicament el sentiment col·lectiu de por fora de les fronteres del conflicte per justificar l’alteració dels preus de les coses a l’alça, tant si n’estan directament afectades com si no. Recordem-ho sempre que ens la posin com a pretext i sobretot ara.

Lliçons de Moscou

Etiquetes

Catalanisme, Catalunya, Democràcia, Guerra, Independència, Independentisme, Política, Política catalana, Política espanyola, Rússia, Taula de diàleg, Ucraïna, UE

El conflicte entre Rússia i Ucraïna ocupa pràcticament tot l’espai informatiu i sembla que no hi càpiga res més en l’escenari de les nostres preocupacions. És comprensible, perquè, com titulava dimecres El Punt Avui, tenim moltes probabilitats de pagar molt cara aquesta guerra, no només per les repercussions econòmiques negatives que ens afectaran sinó també per les repercussions polítiques que tindrà sobre la línia de flotació d’allò que pretenia ser la UE. Tant de bo, però, que en el cost que haguem de suportar no hi vagi inclosa la distracció dels reptes pendents que els catalans encara tenim. Per exemple, hem de saber aprendre dels altres i, ara mateix, sobretot, de com han anat les coses fins a la invasió d’Ucraïna. Aprendre com n’és de fonamental conèixer amb molta precisió d’on ve i què vol de veritat l’adversari. Aprendre que les taules de conversa de sis metres o les que no acaben d’estar mai a punt són escenografies per a diàlegs de cinema mut, estratègies de dilació perquè qui té el domini de força pugui distreure la víctima abans de caure-li al damunt per devorar-la.

L’atzucac migratori

Etiquetes

crisi, Emigració, Guerra, Política

Quan la solució d’un problema és pràcticament impossible, s’hi ha de renunciar? Ens hem de resignar a acceptar la victòria dels fets consumats? Quan contestem aquestes preguntes, fem-ho posant-nos al davant de les onades d’immigració i de refugiats que estan arribant al continent europeu fugint de la guerra i de la fam. Perquè el nostre continent és el seu refugi més segur i proper i no deixaran d’intentar entrar-hi ni de romandre-hi perquè qualsevol penalitat és ridícula en comparació a l’infern d’on vénen. No ho impediran lleis, ni controls, ni camps de refugiats, ni devolucions, ni brots de racisme i xenofòbia.