El fracàs de Badalona

Etiquetes

Benestar Social, Drets Humans, habitatge, Immigració, pobresa, Seguretat Ciutadana

Que un grup flotant d’un centenar llarg de persones hagi estat malvivint en unes naus industrials abandonades de Badalona durant deu anys és un fracàs de les institucions d’aquest país i un clar exemple de la seva negligència. De qui tenia la responsabilitat de la seguretat ciutadana, que hauria d’haver impedit l’ocupació dels edificis per seguretat i per higiene pública i hauria d’haver actuat sense miraments quan aquestes naus s’han convertit en una cova d’Alí Babà i una font de problemes amb el veïnat. De qui havia de fer-hi arribar l’assistència social per atendre les persones necessitades i evitar que es cronifiqui la seva vulnerabilitat. De qui té la responsabilitat de gestionar el règim de residència dels estrangers per impedir que les situacions irregulars esdevinguin una patent de cors. I de la classe política, que des de la confortabilitat dels seus escons s’ho agafa tot amb paper de fumar quan es tracta de parlar de col·lectius marginals, però, quan ha de resoldre problemes concrets com el de Badalona, mira cap als núvols.

Vuit milions indigestos

Etiquetes

administració, Catalunya, Demografia, Despoblació, Economia, Immigració, Política, Política catalana, Treball

El Punt Avui publicava dilluns un informe de l’IDESCAT segons el qual d’aquí a deu anys Catalunya arribarà als 8 milions d’habitants. Encara que tenir més membres és una qüestió que generalment alegra qualsevol comunitat, en aquest cas l’assoliment d’aquesta xifra és una fita negativa per a Catalunya.

Estrangers a Catalunya

Etiquetes

Catalanisme, Catalunya, Consulta, Democràcia, Estat, Immigració, Independència, Independentisme, partits polítics, Política, Política espanyola, Referèndum, Sobiranisme

Catalunya ha estat sempre terra de pas i, per tant, no li ha estat difícil ser també un país acollidor tant per als que hi han vingut voluntàriament com per als que hi han arribat forçats per les circumstàncies i empesos per la política econòmica i d’immigració de l’estat espanyol. Com arreu, s’han donat situacions aïllades de rebuig i de xenofòbia derivades d’immigracions massives, però mai no s’han correspost amb el comportament general. La Història en dóna fe. I també l’onomàstica dels cognoms de la gent que hi resideix i que contribueix a fer-la més pròspera.

Els efectes de la bonhomia universal

Etiquetes

crisi, Economia, Immigració, Treball

L’opinió pública políticament correcta s’esquinça els vestits quan veu els resultats del treball que el Centre d’Estudis d’Opinió ha fet i segons el qual la majoria dels catalans considera excessiu el nombre de persones vingudes d’altres països i en valoren l’impacte de forma altament crítica.
Considerar, però, que aquestes valoracions adverses són una manifestació de racisme -com han dit algunes transcripcions periodístiques que s’han fet d’aquests resultats- és una exageració.
Aquesta actitud és només el fruit d’un antiquíssim mecanisme de defensa territorial que tots els éssers vius -inclòs l’ésser humà- duen incorporat a la seva genètica, que l’han practicat al llarg dels segles i que encara el practiquen: no permetre que cap foraster alteri l’equilibri de l’hàbitat del qual n’obtenen la supervivència.
En les darreres dècades, però, el nivell de benestar de les societats més desenvolupades les hi ha permès despreocupar-se de les angoixes més primàries i destinar temps i esforç intel·lectual a demostrar que les han superat, que la germanor entre els integrants del gènere humà és universal i que les fronteres polítiques i geogràfiques són barreres abatibles.