Estrangers a Catalunya

Etiquetes

Catalanisme, Catalunya, Consulta, Democràcia, Estat, Immigració, Independència, Independentisme, partits polítics, Política, Política espanyola, Referèndum, Sobiranisme

Catalunya ha estat sempre terra de pas i, per tant, no li ha estat difícil ser també un país acollidor tant per als que hi han vingut voluntàriament com per als que hi han arribat forçats per les circumstàncies i empesos per la política econòmica i d’immigració de l’estat espanyol. Com arreu, s’han donat situacions aïllades de rebuig i de xenofòbia derivades d’immigracions massives, però mai no s’han correspost amb el comportament general. La Història en dóna fe. I també l’onomàstica dels cognoms de la gent que hi resideix i que contribueix a fer-la més pròspera.

Els efectes de la bonhomia universal

Etiquetes

crisi, Economia, Immigració, Treball

L’opinió pública políticament correcta s’esquinça els vestits quan veu els resultats del treball que el Centre d’Estudis d’Opinió ha fet i segons el qual la majoria dels catalans considera excessiu el nombre de persones vingudes d’altres països i en valoren l’impacte de forma altament crítica.
Considerar, però, que aquestes valoracions adverses són una manifestació de racisme -com han dit algunes transcripcions periodístiques que s’han fet d’aquests resultats- és una exageració.
Aquesta actitud és només el fruit d’un antiquíssim mecanisme de defensa territorial que tots els éssers vius -inclòs l’ésser humà- duen incorporat a la seva genètica, que l’han practicat al llarg dels segles i que encara el practiquen: no permetre que cap foraster alteri l’equilibri de l’hàbitat del qual n’obtenen la supervivència.
En les darreres dècades, però, el nivell de benestar de les societats més desenvolupades les hi ha permès despreocupar-se de les angoixes més primàries i destinar temps i esforç intel·lectual a demostrar que les han superat, que la germanor entre els integrants del gènere humà és universal i que les fronteres polítiques i geogràfiques són barreres abatibles.