Ara venim, Moreno!

Etiquetes

Andalusia, Catalunya, Dèficit fiscal, impostos, Independència, Independentisme, Moreno Bonilla, Política, Política catalana, Política espanyola, Sobiranisme, Solidaritat

El president andalús Juan Manuel Moreno Bonilla convida als catalans (rics) a afincar-se a la seva bonica terra per no pagar l’impost de Patrimoni. Deixem per un altre dia el debat sobre l’aplicació d’aquest impost a Catalunya i sobre la imaginació i la capacitat dels gestors públics per descobrir les fonts de finançament que necessita l’administració pública. Però el cert és que les misses han de sortir d’algun lloc. A Catalunya, per exemple, podrien sortir dels 21.000 M€ del dèficit fiscal. O potser de la totalitat del que els catalans paguem a l’Estat per uns serveis que no necessitem per a res i que inclou també la quota de solidaritat amb altres comunitats autònomes. Una quota que ens van imposar fa quaranta anys per impulsar-hi el desenvolupament i que, al cap d’aquests quatre decennis, ja hem pogut comprovar sobradament que només ha servit per afavorir-hi l’aparició de caradures que presumeixen de
no voler deixar de ser espanyols perquè, si no en fossin, no es podrien mantenir. Si que potser vindrem, Moreno, però a cobrar el crèdit.

Tubers i youtubers

Etiquetes

Civisme, Hisenda, impostos, serveis públics, xarxes socials

Quan ets ciutadà d’un país que té un sistema fiscal corrent, mínimament exigent, i decideixes canviar el teu domicili cap a Andorra sense que l’amor o la feina t’hi hagin dut, és ben clar que el que vols és que no et retallin el feix de bitllets que van a la teva butxaca. I això és el que haurien de reconèixer sense escarafalls aquesta colla d’influenciadors mediàtics que justifiquen la seva emigració fiscal a les valls del Pirineu amb tantes fantasies argumentals com les que adornen les seves activitats digitals. Com també haurien de reconèixer que la poca educació que han estat capaços d’aprofitar forma part de l’herència que han rebut per poder fer-se com són. Juntament amb altres serveis públics que s’han posat al seu abast, gratuïtament o a preu de parrac, gràcies als impostos que els altres sí que paguem. Potser és molt enrollat això de ser un influenciador de les xarxes amb milers de seguidors, però no queda gaire bé fotre’ls pels morros que no són res més que tubers (tubercles) que engreixen youtubers.

La veu prima de la serp

Etiquetes

Democràcia, Estat, finançament, impostos, partits polítics, Política, Política espanyola

Cristobal Montoro- Imatge: desordencreativo.com

No cal remarcar, per evident, que l’opció política del Partit Popular es basa en una doctrina ultraconservadora en l’aspecte social, ultraliberal quant a l’economia i construïda sobre el nacionalisme espanyol en tot allò que fa referència a la política institucional. Es tracta d’una opció ideològica com qualsevol altra, que ha aconseguit els suports necessaris per governar i, com que aquests trets identitaris són coneguts per tothom, no cal esperar que cap membre del govern presidit per Mariano Rajoy reconegui que vol ofegar el de Catalunya retornant-li els diners dels seus contribuents tard i en comptagotes.

Pirates de la carretera

Etiquetes

administració, Carreteres, impostos, Trànsit

Avís de radar en una carretera.

El radar del quilòmetre 312,78 de la C-31, situat a la zona sud del terme de Castell-Platja d’Aro és, juntament amb un altre de Caldes, el campió de les multes de velocitat a Catalunya: 21.000 multes en cinc mesos, 140 multes per dia. Si tenim en compte aquestes xifres i també que el radar està situat després d’un senyal que obliga a a circular a 80 km/hora després d’un tram que ho permet a 100, no quedarà cap dubte que té només una funció recaptatòria. Com tots. Però arribarà un dia que els radars es limitaran a sancionar els excessos flagrants de la mateixa manera que ja hi ha ajuntaments que han començat a retirar els ressalts, dits també esquenes d’ase.

L’onada no s’atura

Etiquetes

Catalanisme, Catalunya, CiU, Civisme, Corrupció, crisi, Democràcia, impostos, Independència, Independentisme, partits polítics, Política, Política catalana, Política espanyola, Referèndum

Póster de Podemos

Podemos rep plantofades de tot arreu. El Partit Popular els acusa d’esquerranosos radicals equiparables al terrorisme. El PSOE de dividir el vot progressista. Izquierda Unida de presentar-se com a defensors d’idees que ells ja defensen des de fa dècades. I els nacionalistes de ser un cavall de Troia per sembrar cogul•la entre els sobiranistes.

Gesticulacions sobreres

Etiquetes

Catalanisme, Catalunya, CiU, Civisme, Corrupció, crisi, Democràcia, impostos, Independència, Independentisme, partits polítics, Política, Política catalana, Política espanyola, Referèndum

Ara que ja sabem que Jordi Pujol serà citat per comparèixer el dia 2 de setembre en una comissió d’investigació del Parlament de Catalunya, preguntem-nos si la imatge de l’expresident sotmès a les sacsejades dels seus adversaris serà un bon preàmbul per a l’Onze de Setembre i per al que ve tot darrera.

Amb IVA i amb poca vergonya

Etiquetes

administració, Corrupció, Democràcia, Economia, Estat, impostos, Política catalana, Política espanyola, Tributs

El mecànic protagonista d’un dels anuncis televisius de l’Agència Tributària sobre l’IVA.

Hem vist aquests dies un espot de televisió de l’Agència Tributària en el qual diversos clients de comerços o tallers demanen una factura sense IVA i la persona que els aten els alliçona dient-los que sense IVA no hi ha escoles ni hospitals. Per més que puguem estar genèricament d’acord que sense impostos no hi ha serveis públics, fer una campanya d’aquesta mena a l’actual estat espanyol és una demagògia roïna i una solemne i vergonyosa presa de pèl.

La gratuïtat és una trampa

Etiquetes

administració, Comunicació, Economia, fiscalitat, impostos, internet, serveis públics, tecnologia

Cartell publicitari

Gratis no hi ha res. Tot allò que no ens costa diners directament, ens en costa de forma indirecta. La polèmica generada per la decisió dels propietaris de WhatsApp de cobrar una mínima quota anual per poder fer servir aquesta aplicació als nostres mòbils, és una polèmica aviciada per l’absurda creença que el desenvolupament tecnològic i el maquinari necessari per fer-lo funcionar no tenen cap cost o que algú els posa a disposició de tothom per altruisme. Ha, ha, ha! La tecnologia que no paguem directament, la paguem amb pèrdua d’intimitat i amb la servitud de les nostres dades personals abocades al sac del Gran Germà, on el màrketing les espera ensalivant els beneficis.