Aeroports de Catalunya

Etiquetes

Aeroports, Catalunya, Independència, Independentisme, Infrastructures, Política, Política catalana, Sobiranisme

De la complementarietat dels aeroports catalans i de la connexió ferroviària entre ells, fa molts anys que se’n parla. Fins i tot amb una certa intensitat quan es debatia sobre el traçat del TGV per les comarques que els allotgen. Però la música no ha passat mai del flabiol, segurament perquè tant els aeroports com els trens depenen de l’Estat -que té una mirada exclusivament radial– i perquè enxarxar els transports responia a criteris econòmics i polítics catalanocèntrics que tant repugnen a Madrid. Amb la represa de les comissions bilaterals, aquesta idea ha tornat sobre la taula. No cal ser gaire optimistes ni sobre les comissions ni sobre la materialització del projecte perquè d’aquí al 2030 el sol ha sortir 3.385 vegades. Però –més enllà de la polèmica sobre l’ampliació del Prat o, precisament, per compensar-ne les limitacions- no hem de menystenir l’oportunitat de treballar sobre una veritable infraestructura d’estat. La interconnexió dels aeroports, vull dir; no el macrocentre del Prat, que només es pot justificar si ens mirem el futur des de la competència amb Madrid i no des de la independència.

La República no vindrà en tren

Etiquetes

Catalunya, Estat, Independència, Infrastructures, Política, Política catalana, Política espanyola, Renfe, República, Sobiranisme, Traspassos, Tren

Sobta saber que els representants dels governs de la Generalitat i d’Espanya estan negociant prorrogar quinze anys més la concessió dels trens de Rodalies a Renfe perquè es tracta d’un servei que, en termes generals, no funciona gens bé. Pateix de problemes que són endèmics, incrustats en una concepció desfasada de l’estructura i de la gestió. És cert que es vol condicionar l’allargament de la concessió a una renovació substancial dels combois i a un augment de les inversions.

Girona: pont nou, vicis vells

Etiquetes

administració, construcció, Girona, Infrastructures, Obres Públiques

El nou pont sobre el Ter a Girona. Foto: Dani Vilà / El Punt Avui.0

Quan vostès llegeixin aquestes ratlles, potser el nou pont de Girona sobre el Ter serà obert. O no. En tot cas, en el moment d’escriure-les, s’acaba d’aturar l’obertura perquè els tres dies de dol per l’accident aeri als Alps ha fet suspendre tots els actes oficials i les autoritats han de tornar a casar agendes. Es veu que –contràriament al sentit comú- una obra pública no es pot fer servir si abans no tallen la cinta les autoritats. Però no vindrà d’aquí: aquest nou pont que uneix el sector de Pedret i el de Fontajau-Sant Ponç, li ha costat més de 20 milions d’euros a l’Estat i ha trigat cinc anys a fer-se. Ja es veia que no hi havia pressa.