Primer indici: Jordi Pujol no es creu que l’oposició limiti el seu acord sobre la Mesa del Parlament a un pacte institucional. Li fa por trobar-se emmig d’una pinça que el posi entre parèntesi durant els pròxims quatre anys i ho considera una obstaculització de la futura acció de govern. Segon indici: l’omnipres(id)ent torna a treure de l’antologia de demagògies la identificació del que és bo per a Catalunya amb el que ell fa, i del que és nefast amb el que fan els altres. Tercer indici: Pujol farà cara de circumstàncies i d’home ofès fins al mes de març; espera que les generals tornin a fer decisiva CiU i, d’acord amb això, buscarà un pacte de govern a Barcelona que desuneixi els quatre genets de l’apocalipsi parlamentari i que modifiqui la composició de la Mesa ara constituïda. Quart indici: la llicó de democràcia institucional que ha donat ara l’oposició comportarà més credibilitat als partits que s’hi han compromès i en restarà a CiU de manera directament proporcional a la intensitat de la seva rebequeria. Cinquè indici: els ensurts no s’han acabat.
T'agrada:
M'agrada S'està carregant...
Els vigilants de l’hemeroteca –que sempre és un pràctic auxili temàtic a l’estiu- han trobat que demà passat farà cinc anys que Jordi Pujol va confessar haver comès frau fiscal i aquesta efemèride els serveix de pretext per preguntar-se sobre el llegat polític de l’expresident. Continua llegint 
Paraules Cosides 