Etiquetes
Catalunya, Govern, Interior, Joan Ignasi Elena, Josep Lluis Trapero, Mossos d'Esquadra, Política, Política catalana, Seguretat Ciutadana
Quan un polític accedeix a un càrrec públic, la seva funció no és ser el primer funcionari del seu departament sinó aportar-hi criteri i procurar que s’executi. I si, per aconseguir-ho, ha de remoure l’organigrama, no li ha de fer cap recança ni s’ha amagar darrere dels prejudicis del bonrollisme perquè no es molestin aquells que han d’aplicar les seves instruccions. Això és el que hem de suposar que ha volgut fet el conseller Joan Ignasi Elena amb la direcció dels Mossos. Als ciutadans tant ens és que la direcció de la policia sigui solista, coral o simfònica. El que de veritat ens importa és que ens protegeixin dels malfactors. I el que ens disgusta és que ens prenguin a tots com a presumptes delinqüents. Servir o reprimir? I la veritat és que el cos que liderava el major Trapero era –és encara- tan capaç d’una cosa com de l’altra, per voluntat o per incapacitat seva. Podríem parlar del 17A i de l’1O, però també del control de les manifestacions, dels desnonaments o del trànsit. A veure si Elena tindrà prou galons.
Paraules Cosides 