Etiquetes
A la vista de les imminents explicacions que el govern espanyol donarà per abonar el retard de l’edat de jubilació fins als 67 anys, se senten amb una certa freqüència opinions d’experts que justifiquen aquesta decisió basant-se sobretot en dues premisses: la necessitat d’ajustar progressivament el que els pensionistes han de percebre al que han cotitzat i la dificultat de les arques de l’estat per abonar les pensions d’una població en què augmenta progressivament la proporció de gent gran però que també prolonga el seu cicle vital. Pel que fa al primer argument, que potser respon a un asèptic criteri de justícia, suscita una pregunta conseqüent: si els jubilats han de cobrar estrictament allò que han cotitzat més els interessos dels rèdits que el seu capital hagi aconseguit, per a què es necessita un sistema públic de pensions, si així és com funcionen els plans de pensi ó de gestió i finançament privats? I la resposta probablement ens conduirà al suggeriment de subscriure un pla de pensions privat, que és el que el mercat financer, creditor del deute públic, persegueix des de fa temps.
Quant al segon argument, és absolutament incomprensible que un estat de profunda inspiració social com és l’espanyol digui que arribarà el dia que no podrà pagar les pensions si la franja d’edat de la població jubilada progressa en amplitud. Podrà mantenir l’ensenyament públic i gratuït fins als 16 anys? Podrà pagar -i garantir- la sanitat pública universal? Podrà continuar subvencionant l’agricultura, el transport públic, la cultura, la universitat, l’esport o l’exportació? Podrà executar les obres públiques que el país necessita per progressar? Podrà l’estat, en definitiva, continuar essent estat? I si no pot, quin sentit té que es mantingui si no pot actuar al marge de les tendències econòmiques que imperen arreu per oferir als seus ciutadans progrés i benestar a través d’un sistema tan simple com la devolució dels impostos a través de polítiques de servei? O és que potser no som només davant d’una reculada econòmica sinó davant d’una reculada en el concepte d’estat i avancem de forma accelerada cap al sotmetiment de les institucions polítiques a les econòmiques? (Foto: Homenatge als pescadors jubilats de Roses. Autor: Ramon Esteban / El Punt).
Paraules Cosides 