Els catalans fem nosa

Etiquetes

Catalanisme, Catalunya, Catalunya Nord, Independència, Independentisme, Llengua, Política, Política espanyola, Política francesa, Sobiranisme

Lluís XIV i Felip IV van signar el tractat dels Pirineus el 1659 i, durant uns anys, tant la Generalitat com els catalans annexionats a França van intentar recuperar la unitat. Per això, entre altres accions, el 1700 el monarca francès va prohibir l’ús de la llengua catalana i va instaurar mecanismes socials i legislatius de repressió que s’han mantingut fins que l’idioma original ha estat residual i la consciència francòfona, universal. La decisió del Tribunal Administratiu de Montpeller de no permetre que es facin en català els plens dels ajuntaments dels Banys i Palaldà, Elna, Portvendres, Tarerac o Sant Andreu de Sureda (encara que les actes es redactin en francès) és un indicatiu clar i rotund que perviu la voluntat aniquiladora de l’Estat francès, sigui quin sigui el règim del govern de París. Perquè amb la llengua sempre hi perviu la nació i això és el que, a l’Estat francès o a l’espanyol, sempre fa nosa. I on fem nosa, els catalans ens estimem més no ser-hi, ni si ens festegen ni si ens fuetegen.

Marea verda, marea creixent

Etiquetes

Democràcia, Educació, Ensenyament, Illes Balears, Llengua, Política

Manifestació del 29 de setembre a Palma contra el decret de Tractament Integral de les Llengües (TIL) del Govern Balear. Una marea verda va recórrer totes les capitals de les Illes. Foto: sindicat STEY.

Té tota la raó Guillem Barceló, portaveu de l’Assemblea de Docents de les Illes Balears, quan diu que les 90.000 persones que van secundar diumenge passat la crida d’aquesta organització a manifestar-se provenen del rebuig a l’arraconament del català del panorama docent balear, però també del malestar que els governants han atiat en aquell territori.