Política als Mossos

Etiquetes

Catalunya, Interior, Joan Ignasi Elena, Mossos d'Esquadra, Política, Política catalana, Policia

Als Mossos d’Esquadra se n’hi fa molta de política. En primer lloc, la que hauríem d’acceptar perquè l’executa qui té la potestat democràtica de governar el cos en la direcció que el seu programa electoral ha dit que el faria anar. En segon lloc, la que hi fan alguns mandataris i tota la seva corrua de llepa-soles en benefici de causes particulars (Miquel Samper dixit). També n´hi fan els sindicats, en legítima defensa dels drets dels funcionaris, no sempre exempta de coaccions partidistes. I, finalment, la que hi fan alguns professionals important vicis d’altres cossos policials hereus de la dictadura. Per això, el conseller Elena no només hauria de tenir l’orella dreta i la mà ferma, sinó que també hauria hagut de tenir prou intel·ligència per no posar el sub-prefecte Sallent a fer-li el llit cada dia al prefecte Estela. Perquè aquests procediments de manual de gestió per a inexperts no fan res més que fragmentar el cos i posar en evidència que qui mana no és prou valent per assumir les seves responsabilitats.

Té galons, Elena?

Etiquetes

Catalunya, Govern, Interior, Joan Ignasi Elena, Josep Lluis Trapero, Mossos d'Esquadra, Política, Política catalana, Seguretat Ciutadana

Quan un polític accedeix a un càrrec públic, la seva funció no és ser el primer funcionari del seu departament sinó aportar-hi criteri i procurar que s’executi. I si, per aconseguir-ho, ha de remoure l’organigrama,  no li ha de fer cap recança ni s’ha amagar darrere dels prejudicis del bonrollisme perquè no es molestin aquells que han d’aplicar les seves instruccions.  Això és el que hem de suposar que ha volgut fet el conseller Joan Ignasi Elena amb la direcció dels Mossos. Als ciutadans tant ens és que la direcció de la policia sigui solista, coral o simfònica. El que de veritat ens importa és que ens protegeixin dels malfactors. I el que ens disgusta és que ens prenguin a tots com a presumptes delinqüents. Servir o reprimir? I la veritat és que el cos que liderava el major Trapero era –és encara- tan capaç d’una cosa com de l’altra, per voluntat o per incapacitat seva. Podríem parlar del 17A i de l’1O, però també del control de les manifestacions, dels desnonaments o del trànsit. A veure si Elena tindrà prou galons.

Interior per la CUP o ECP

Etiquetes

CUP, ECP, En Comú Podem, ERC, Govern, Interior, JuntsxCat, Mossos d'Esquadra, partits polítics

Ja que la majoria parlamentària que ERC proposa és la de la via àmplia i ja que tant la CUP com ECP s’han declarat disposats a la coresponsabilitat, una d’aquestes dues formacions s’hauria de fer càrrec de la conselleria d’Interior. Si es manté en mans de partits avesats a la gestió de govern, com Junts o ERC, és fàcil augurar que hi haurà pocs canvis en la manera de procedir dels Mossos. I com que aquestes dues organitzacions d’esquerres no es cansen de dir i repetir que és urgent que n’hi hagi, de canvis, què pot ser millor que dedicar la seva energia de nouvinguts a posar-los en pràctica? Ens convé tenir una policia que sigui eficient sense lesionar els valors democràtics i aquestes dues formacions duen al cim una càrrega tan enorme de crítiques i de propostes, que els convé descarregar-les. Com els convé demostrar que poden afrontar qualsevol repte de govern sense haver de donar excuses com que no es poden asseure en un mateix executiu que determinats líders o partits, que és una manera de no voler reconèixer que s’estan fent caqueta.

L’actitud dels Mossos, desquadra

Etiquetes

Catalanisme, Catalunya, Civisme, Democràcia, Independència, Independentisme, Mossos d'Esquadra, Política, Política catalana, Política espanyola, Policia

Il·lustració de Quino (1973)

Aquest passat divendres la cúpula dels Mossos d’Esquadra  va ser condecorada pel ministeri de l’Interior per la seva actuació en la repressió de les protestes contra la sentència pel Procés. No pot ser cap sorpresa que tant el govern socialista més progressista de la història com el govern conservador del partit més corrupte conegut fins ara considerin un mèrit policial l’atonyinament dels manifestants.

Ja ens ho han deixat ben clar amb les retribucions extraordinàries per l’Operació Copèrnic –per a nosaltres més coneguda com a Operació Piolín– i amb la transgressió de la contenció pressupostària apujant els salaris de policies i guàrdies civils un promig del 20 per cent, sempre amb el record de l’entusiasta dedicació esmerçada a Catalunya. El que sí que sorprèn és que els responsables de la policia catalana –els polítics i els jeràrquics– no hagin renunciat a rebre aquesta condecoració que és l’expressió màxima d’un model policial antiquat i rebutjable i d’una actitud servil que Catalunya ja no pot admetre. 

Els uniformats ens fan por

Etiquetes

Civisme, Democràcia, Mossos d'Esquadra, Policia

Els uniformats, militars i cossos de seguretat en general, sense distinció de plaques ni d’escuts, ens fan por. És difícil dir si és una por visceral i atàvica per la manera com han fet valer el poder de les armes al llarg de la Història, si és un temor provocat pels abusos i les coercions que n’anem sabent i o si ens fa basarda veure’ls com el reflex armat de la prepotència i la intolerància que nia dins de la nostra pròpia societat.

Medalles per a Marlaska

Etiquetes

Catalunya, Democràcia, Estat, Govern espanyol, Guàrdia Civil, Mossos d'Esquadra, Política, Política catalana, Política espanyola, Policia Nacional

Ja fa uns dies, el ministre d’Interior, Fernando Grande–Marlaska, va anunciar que concediria medalles als policies actuants a Catalunya, especialment als que han quedat ferits durant els enfrontaments amb els manifestants. Com que resulta difícil saber de quines medalles poden ser mereixedors els agents que cauen tot sols de la furgoneta, els que ensopeguen amb un voral o els que es disparen boles antidisturbis entre ells, des d’aquí els proposem que premiïn actuacions més notòries i que ho facin amb tres condecoracions especialment dedicades.