Si calles, afirmes; si parles, confirmes

Etiquetes

Catalunya, CNI, Independència, Independentisme, Mossos, Política, Política catalana, Política espanyola, Sobiranisme, Terrorisme

Per més que la rateta que escombrava l’escaleta hagi pujat de replà i ara faci de portera, no ens empassem que ningú doni cap explicació creïble sobre la relació entre el grup terrorista de l’imam de Ripoll i el CNI. Si l’organització de seguretat de l’Estat espanyol té com a confident un individu que aboca un grup de joves al terrorisme i, a més a més, fa un seguiment personal i telefònic dels seus integrants, i, malgrat això, no pot avortar els atemptats de Barcelona i Cambrils, o són una trepa d’inútils o són còmplices, en el millor dels casos per passiva i en el pitjor, per activa. I si a més a més hi afegim que Abdelbaki es Satty vola pels aires el dia abans dels atemptats a causa d’uns explosius que estava acostumat a manipular, que la seva fitxa s’esborra misteriosament del registre del CNI l’endemà, que s’ha bloquejat la creació d’una comissió d’investigació i que els responsables polítics d’aleshores només han obert la boca per embrutar els Mossos d’Esquadra, només podem recórrer a una frase castellana: “Blanco y en botella, leche.” Mala leche.

Si t’agafen en fals, assenyala’n un altre

Etiquetes

Catalanisme, Catalunya, Independència, Independentisme, Mossos, Política catalana, Política espanyola, Sobiranisme, Terrorisme

Els ciutadans de Catalunya tenim molt clar que l’únic tribut d’agraïment que hem de manifestar, en relació a l’atemptat de l’any passat a Barcelona, és als Mossos d’Esquadra i no a cap altra corona. Davant de l’evidència que el record d’aquells fets tornaria a posar sobre la taula la concòrdia de la població catalana amb un model policial basat en el servei i no en la repressió, els mitjans de comunicació que es consideren portaveus de l’estat de dret penal han regurgitat diferents refregits informatius en què els cossos policials espanyols es defensen de la seva inoperància atribuint als Mossos falses irregularitats i l’entorpiment d’unes investigacions tardanes i mal engiponades. Si fos per ells, qui sap què commemoraríem aquests dies.

L’estrany 17 d’agost

Etiquetes

Catalunya, Democràcia, Estat, Independència, Mossos, partits polítics, Política, Política catalana, Política espanyola, Terrorisme

Al cap d’un any dels atemptats de Barcelona i Cambrils, el millor homenatge que es pot fer als morts és esbrinar la veritat, castigar els culpables i tenir cura de prevenir que fets com aquell no puguin tornar a passar. I a les víctimes que van sobreviure i als familiars de tots, facilitar-los els recursos per sortir de l’atzucac emocional i físic. Però tot això va coix.