Etiquetes
L’única seguretat, l’arrelament dels meus dubtes, ve potent quan tu te’n vas tant si t’ho creus com si dubtes. Te’n vas perquè el temps fa el seu camí, encara que potser no t’entendran. Però som molts més dels que volen i diuen els que en una butxaca d’uns pantalons vells devem tenir guardades entrades dels teus recitals. Des d’aquells dies, més tardans de l’any quaranta en que tu vas nàixer, quan nosaltres sentíem l’alenar de la vida que començàvem a recórrer amb la cara al vent. Vas arribar a nosaltres tip de passejar sol per València i t’hem conegut sempre igual com ara, els cabells blancs, la bondat a la cara, els llavis fins dibuixant un somriure d’amic, company, conscient del perill. Continua llegint