Etiquetes
Catalunya, Democràcia, Funcionariat, Oposicions, partits polítics, Política, Política catalana

El que més sorprèn d’aquest afer desastrós de les oposicions d’estabilització per a interins, que es van celebrar el dissabte dia 29 de maig, no és que els opositors estiguessin anxovats a les aules i no es mantinguessin les distàncies entre examinants, ni que alguns es trobessin amb qüestionaris que no els corresponien, ni que no es respectessin els criteris d’anonimat de les proves, ni que uns vigilants permetessin anar al lavabo amb el mòbil i uns altres no, ni que tot aquest sidral s’hagi produït perquè l’empresa subcontractada Cegos hagi volgut estalviar recursos humans i materials per quedar-se amb un sucós marge del 1.497.657 € que li havia de facturar a la Generalitat. El que més sorprèn és que cap partit polític ni sindicat –inclosos la CUP i Catalunya en Comú, que es consideren fora del que se’n diu sistema– no s’hagi manifestat en contra de prolongar l’existència d’una elit laboral que es diu funcionariat, que en el context actual és tan caduca, extemporània, privilegiada i elitista com ho és la monarquia per a un sistema polític democràtic.