El mirall de Madrid

Etiquetes

Democràcia, Isabel Díaz Ayuso, Llei electoral, Pablo Casado, partits polítics, Política, Política catalana, Política espanyola

Si per una cosa ens ha d’interessar als catalans la baralla entre Pablo Casado i Isabel Díaz Ayuso, més enllà del safareig, és perquè fa de mirall d’una realitat universal. El que en el fons importa en l’exercici de la política és decapitar adversaris a tort i a dret, siguin dels teus o dels altres, perquè no et facin fora del lloc de privilegi que has aconseguit. I per disputar batalles d’aquesta mena, són imprescindibles els comunicadors, els estrategues i els pretors; és a dir, especialistes en construir equips compactes que resisteixin i repel·leixin els embats dels contraris i siguin capaços de destil·lar els programes interns i els electorals perquè donin vots, que és l’única aportació que els interessa de la gent que vota. Això és el que són els partits i això és el que explica que la legislació electoral espanyola romangui anquilosada i que la catalana sigui encara als llimbs després de 42 anys de legislatures. Als partits no els interessa altra cosa, per més que els ciutadans invoquem la democràcia i altres utopies.

Dignitat combativa

Etiquetes

Català, Catalunya, Govern, Justícia, Normalització Lingüística, Pablo Casado, PP

És una bona notícia que el Govern hagi decidit interposar una querella contra Pablo Casado per haver mentit deliberadament sobre el tracte que els nens castellanoparlants reben a les escoles catalanes. Una bona notícia que, tot sigui dit, arriba considerablement tard, tenint en compte els anys que fa que gent com aquest individu diuen barbaritats sobre el nostre país amb absoluta impunitat i amb la inequívoca intenció de crear malestar, rebuig i odi contra Catalunya per treure’n un benefici polític. Una altra cosa és que aquesta querella aconsegueixi el seu propòsit i que Casado s’hagi de ficar la llengua al cul per netejar tot el que embruta el seu discurs. El alts tribunals espanyols tendeixen a confondre barroerament la llibertat d’expressió amb la llengua llarga, les mentalitats agudes amb les obtuses i només són objecte penal les opinions que no encaixen amb la ideologia que els proporciona el càrrec. Però els dubtes sobre l’eficàcia de les querelles mai no hauria d’impedir presentar-les. Si algú ha de renunciar a la dignitat, que no siguem nosaltres.

El xotis del 6 %

Etiquetes

Catalalunya, Català, ERC, Gabriel Rufián, Govern espanyol, HBO, Indústria audiovisual, Independència, Netflix, Pablo Casado, Pedro Sánchez, PP, PSOE, Quotes català

Quan un té ganes de donar corda al PSOE de Pedro Sánchez perquè prefereix haver-se-les amb els seus malabarismes que amb els obscurs i obtusos averanys que anuncia Pablo Casado, qualsevol excusa és bona. Fins i tot pactar quotes de català per a les productores d’audiovisuals, bo i sabent que no s’hi podrà obligar les que no estan subjectes a la legislació espanyola, i que el grau de compliment de les que hi estan teòricament obligades també serà relatiu, per no dir residual. Perquè el que ara ha sortit de sota la catifa no s’hi ha pas fet de la nit al dia: la directiva europea que exclou els gegants HBO i Netflix de complir amb aquestes quotes, i que converteix l’almoina de les quotes pactades en ferralla, ja era vigent quan es va negociar aquest acord entre ERC i el PSOE. Aquesta mena de coses són les que poden passar quan es va a Madrid a fer frases pretesament enginyoses i no a tocar el voraviu que és el que se suposa que se li ha de fer a l’Estat espanyol quan te’n vols independitzar, i no ballar-hi un xotis.