Que la CUP arrisqui més

Etiquetes

CUP, ERC, Govern, Independència, Independentisme, JuntsxCat, pactes, Parlament, parlamentarisme

Encara que la CUP ho desmenteixi, si la seva pretensió de presidir el Parlament de Catalunya durant aquest propera legislatura fos certa, seria una bona notícia. S’ha de comprendre que els rumors per la possible presentació d’aquesta condició sobre la taula de negociació del pacte de govern, hagi provocat xerics en alguns sectors independentistes que no han oblidat que els anomenats anti-capitalistes van sepultar Artur Mas a la paperera de la Història i que l’estil romancer que traginen sempre ha dificultat l’articulació d’una majoria sobiranista estable. Així i tot, s’ha de començar a reconèixer que potser no anaven tan errats, a la vista de la trajectòria posterior de l’ex-president i dels antagonismes a la coalició de govern entre ERC i Junts. Sigui com sigui, ara som en una nova fase . Després d’haver viscut una legislatura d’aigües tèbies i de folrar-ho tot amb paper de fumar, a la cambra catalana li convé entrar en un període d’extrems tèrmics que li faci circular la sang a base de dutxes fredes i saunes d’altes temperatures. I la CUP té prou càrrega energètica (i renovable) per fer-ho sense que se li esquerdin els dipòsits. Només falten dos contrapesos més: que Junts sàpiga renunciar a un càrrec institucional a canvi d’un pacte de govern més sòlid i que la CUP no pretengui conformar-se en l’aspecte lúdic de la política (el parlamentarisme) i que també es comprometi a gestionar Departaments del Govern.

2.339 milions: trumfo o marrada?

Etiquetes

Bildu, Eleccions, ERC, Govern espanyol, Independència, Independentisme, pactes, Pressupostos

Que ERC i Bildu hagin decidit donar suport als pressupostos del govern espanyol podria portar-nos a discutir si la millor manera d’exercir l’independentisme és treure el màxim profit dels pactes polítics a Madrid perquè l’autonomisme arribi gras i refet al dia D o si és millor mantenir alçades les espases esperant que Sant Jordi baixi a matar el drac. Aquest és un debat viu al nostre país des de les convulsions derivades de l’1-O i, fins ara, sense aplicar-lo a un context, havia estat com entretenir-se amb un joc d’estratègia de sobretaula. Però això acaba de canviar: el moment i les formes amb què els portaveus oficials i mediàtics d’ERC s’han afanyat a anunciar l’acord al qual han arribat amb el govern espanyol per donar suport als pressupostos de l’Estat per al 2021, certifiquen que Pedro Sánchez els acaba de posar a la mà un trumfo electoral de 2.339 milions d’euros. Això sí que és un context. Com també ho és l’historial de promeses falses que el president socialista arrossega i que fa témer que el trumfo d’uns sigui una nova i ben calculada marrada per a tots.

Partits d’estat

Etiquetes

Democràcia, Estat Espanyol, pactes, partits polítics, Política, Política espanyola, PP, PSOE

Aquests dies de pactes no-nats i d’investidures en procés en què ens hem entretingut amb les anàlisis sobre la política espanyola, hem passat per alt que habitualment les fem a partir d’ un marc teòric que no es correspon exactament amb la realitat: partim del supòsit que el context absolut és un sistema democràtic, quan els dèficits que arrossega són tan considerables que alteren substancialment la seva funció teòrica i posen en qüestió que mereixin aquesta qualificació.