De mal borràs

Etiquetes

Amnistia, Autodeterminació, Català, Català a l'escola, CUP, ERC, Independència, Independentisme, Junts per Catalunya, Laura Borràs, Parlament, parlament europeu, Pere Aragonès, Política, Política catalana, Política espanyola, Senat, Sobiranisme, Taula de diàleg

Tant pel que hem sabut de la taula de diàleg d’aquesta setmana com per les circumstàncies polítiques que envolten el cas de la presidenta del Parlament, queda en evidència que, per als partits independentistes, la principal via de continuïtat del procés es basa en el suïcidi. ERC, perquè accepta que les institucions catalanes desisteixin de qualsevol reivindicació política unilateral a canvi de l’almoina que els partits del govern espanyol ens donaran fent suport a un us “no oficial” a les “llengües “regionals” en el Parlament europeu i al Senat i a la nova llei de l’ensenyament en català, malgrat que la darrera paraula la tindrà el Tribunal Constitucional. De l’amnistia i l’autodeterminació que el president Aragonès branda quan avala la taula de diàleg, ni mu. Junts, perquè ha portat el cas de la presidenta del Parlament a un camí de no retorn posant els seus aliats entre l’espasa d’inhabilitar Borràs i la paret del reglament de la cambra. I la CUP perquè és incapaç d’asserenar i cohesionar res. Tan alt que apuntaven i tan baix que disparen.

Afer europeu, no espanyol

Etiquetes

Catalunya, Espanya, Europa, Exiliats, Franquisme, Independència, Independentisme, Justícia, parlament europeu, Presos polítics, Repressió

Els agradi o no al govern espanyol i als partits del dogmatisme constitucionalista, la qüestió de Catalunya i la dels polítics catalans presos i exiliats ja no és un afer intern del seu Estat. A tot Europa provoca curiositat veure com ciutadans d’una nacionalitat històrica, integrats en un col·lectiu ideològicament ampli, és reprimit i perseguit per promoure democràticament l’exercici de l’autodeterminació. Sobta comprovar com els tres poders de l’Estat espanyol –mai separats i sempre interseccionats entre ells i fins i tot amb altres poders menys institucionals-, es fan venir bé l’immaterial esperit de les lleis i l’immobilisme post-franquista per privar els dirigents independentistes de la seva llibertat i, fins i tot, dels seus drets com a presos. I encara crida més l’atenció que alguns d’aquests dirigents decideixin exiliar-se per seguir defensant democràticament, des de les institucions europees, una proposta política reprimida a les institucions espanyoles. Defugint l’arbitrarietat jurídica que hi impera allí, però posant-se en mans i a l’empara del dret internacional europeu i, més específicament, del dret dels països d’acollida.

I, finalment, alarma comprovar que l’actitud oficial d’Espanya consisteix a pressionar políticament i diplomàticament les autoritats d’aquests països i a desacreditar la independència de llurs tribunals quan dictaminen que la legislació espanyola no és homologable amb la que ells administren i que els polítics exiliats no disposen de prou garanties per ser jutjats a Espanya. Tota això fa feix i, malgrat que ara s’hagi perdut un suplicatori forçat pels compromisos diplomàtics, el 36 per cent del Parlament Europeu ja ha deixat constància que la lupa europea sobrevola Espanya

Falsos parlaments

Etiquetes

Catalanisme, Catalunya, Democràcia, Independència, Independentisme, Parlament, parlament europeu, parlamentarisme, partits polítics, Política, Política catalana, Política espanyola

Els parlaments no són el que ens havien dit que eren: les cambres on es materialitza la democràcia i on els representants que hem escollit amb els nostres vots treballen per millorar el país i la vida dels ciutadans. A la cambra europea d’Estrasburg, per exemple, la democràcia no es materialitza sinó que es liqua: no hi poden accedir els diputats escollits per les minories, si aquestes són díscoles i no se sotmeten al monopoli polític dels estats. Ni tampoc se’n poden extreure beneficis objectius que arribin als ciutadans sinó només les engrunes que es desprenen de la millora dels interessos macroeconòmics de la Unió.

El degoteig convergent

Etiquetes

ajuntaments, Catalanisme, Catalunya, CiU, Democràcia, Eleccions, Independència, Independentisme, parlament europeu, partits polítics, PDECat, Política, Política catalana, Política espanyola

La rotunda victòria que Carles Puigdemont ha obtingut en les eleccions europees s’ha d’atribuir a un ampli suport popular i espontani vers la seva situació personal i la seva representació institucional. Un reconeixement que ha traspassat sigles i logotips de tal manera que, en moltes ocasions, no hi ha hagut cap mena de correspondència entre aquest vot i els altres que un mateix elector ha dipositat en diferents urnes i diferents convocatòries.

El repte de la unitat davant les eleccions europees

Etiquetes

Catalanisme, Catalunya, CiU, Democràcia, Eleccions, ERC, Europa, Independència, Independentisme, parlament europeu, partits polítics, Política, Política catalana, Referèndum, Sobiranisme

Ciutadans marxant a formar la Via Catalana a Fornells de la Selva (el Gironès) el passat 11 de Setembre de 2013. Foto: LLuís Prats.

El conseller de Presidència Francesc Homs augurava fa uns dies que les properes eleccions europees que s’han de celebrar el mes de maig vinent seran un assaig del referèndum sobiranista que reclamem. Per al portaveu del govern, aquesta cita ha de ser una nova edició de la força demostrada en els dos darrers Onze de Setembre perquè tindrem l’oportunitat de votar representants partidaris de la celebració de la consulta i aquests vots seran oficialment comptats.