Que la CUP arrisqui més

Etiquetes

CUP, ERC, Govern, Independència, Independentisme, JuntsxCat, pactes, Parlament, parlamentarisme

Encara que la CUP ho desmenteixi, si la seva pretensió de presidir el Parlament de Catalunya durant aquest propera legislatura fos certa, seria una bona notícia. S’ha de comprendre que els rumors per la possible presentació d’aquesta condició sobre la taula de negociació del pacte de govern, hagi provocat xerics en alguns sectors independentistes que no han oblidat que els anomenats anti-capitalistes van sepultar Artur Mas a la paperera de la Història i que l’estil romancer que traginen sempre ha dificultat l’articulació d’una majoria sobiranista estable. Així i tot, s’ha de començar a reconèixer que potser no anaven tan errats, a la vista de la trajectòria posterior de l’ex-president i dels antagonismes a la coalició de govern entre ERC i Junts. Sigui com sigui, ara som en una nova fase . Després d’haver viscut una legislatura d’aigües tèbies i de folrar-ho tot amb paper de fumar, a la cambra catalana li convé entrar en un període d’extrems tèrmics que li faci circular la sang a base de dutxes fredes i saunes d’altes temperatures. I la CUP té prou càrrega energètica (i renovable) per fer-ho sense que se li esquerdin els dipòsits. Només falten dos contrapesos més: que Junts sàpiga renunciar a un càrrec institucional a canvi d’un pacte de govern més sòlid i que la CUP no pretengui conformar-se en l’aspecte lúdic de la política (el parlamentarisme) i que també es comprometi a gestionar Departaments del Govern.

Falsos parlaments

Etiquetes

Catalanisme, Catalunya, Democràcia, Independència, Independentisme, Parlament, parlament europeu, parlamentarisme, partits polítics, Política, Política catalana, Política espanyola

Els parlaments no són el que ens havien dit que eren: les cambres on es materialitza la democràcia i on els representants que hem escollit amb els nostres vots treballen per millorar el país i la vida dels ciutadans. A la cambra europea d’Estrasburg, per exemple, la democràcia no es materialitza sinó que es liqua: no hi poden accedir els diputats escollits per les minories, si aquestes són díscoles i no se sotmeten al monopoli polític dels estats. Ni tampoc se’n poden extreure beneficis objectius que arribin als ciutadans sinó només les engrunes que es desprenen de la millora dels interessos macroeconòmics de la Unió.

Ridícul parlamentari

Etiquetes

Corrupció, Democràcia, parlamentarisme, partits polítics, Política, Política catalana, Política espanyola

Mariano Rajoy durant la compareixença al Congrés el passat dia 1 d’agost. Foto: Partido Popular.

Tenen tota la raó els que en aquesta darrera semana han subratllat la completa inutilitat de les compareixences d’Artur Mas i de Mariano Rajoy davant de les respectives cambres parlamentàries. I no la tenen els que es manifesten ofesos i decebuts perquè cap d’ambdós presidents no ha assumit responsabilitats per la corrupció i el finançament il•legal en què els seus partits s’han vist embolicats.