Preguntes freqüents per a TV3

Etiquetes

Catalunya, Comunicació, Democràcia, ERC, FAQS, Independència, Periodisme, Política, Política catalana, República, Televisió pública, TV3

Cristina Puig substitueix Laura Rosel al FAQS. Bona sort a totes dues. I als que esperem que es faci república per fer possible la República. Perquè aquesta no s’alimenta només d’independentisme sinó també de transformacions com eliminar la intervenció partidista de la televisió pública. Les preguntes freqüents, avui, no les tenen els convidats al programa sinó TV3. Per què sacrifiquen amb presses la conductora d’un programa d’anàlisi política que manté una bona audiència un dissabte a la nit? Per què la productora El Terrat i TV3 s’espolsen responsabilitats mútuament? Per què la substituta ja era originàriament una candidata d’ERC? Ja saben molts càrrecs político-tècnics que fer República vol dir també fer net de vicis consolidats i de viciosos practicants?

L’esquerra i la premsa

Etiquetes

Comunicació, Periodisme, Política, Política espanyola, Premsa

Crida l’atenció el posicionament generalitzat dels principals mitjans de comunicació espanyols, neguitosos per l’eventualitat d’un acord entre PSOE i Podemos, en comptes de fer un cop de seny i donar suport al PP en un acte considerat com a propi de qui té “sentit d’estat”. Es veu que aquest sentit no es possible si la dreta no hi participa. I també es veu –es constata- que no hi ha premsa que pugui ser qualificada d’esquerres, mentre que de dretes és evident que no en falta.

Jordi Évole contra sí mateix

Etiquetes

23-F, Comunicació, Periodisme, Política, Política espanyola, Televisió

Jordi Evole

El fals documental Operación Palace que es va poder veure fa una setmana al programa Salvados, de Jordi Évole, és com un tret que ell sol s’ha disparat contra sí mateix, com qui manipula una arma carregada per jugar una estona i s’acaba engegant un tret al peu. No hem de menystenir, d’entrada, que Évole hagi volgut fer un crit sacsejador. Una fiblada perquè ens adonem de la necessitat d’espolsar-nos l’abúlia que ens domina quan consumim informació, si no volem convertir-nos en moltons. Un advertiment perquè siguem conscients de la incomprensible resignació d’espectadors amb què acceptem –després de trenta-tres anys dels fets- l’estrany silenci i la sospitosa etiqueta de matèria reservada que encara embolcallen i confonen diversos origens i episodis del 23-F.