Béns “comuns”

Etiquetes

Catalunya, Catalunya en Comú-Podem, ERC, Govern, Jèssica Albiach, Junts per Catalunya, Parlament, partits polítics, Pere Aragonès, Podemos, Política, Política catalana, Política espanyola, Pressupostos, Reforma Laboral, Yolanda Díaz

Fa quatre dies, la presidenta del grup parlamentari de Catalunya en Comú- Podem, Jèssica Albiach, es presentava davant l’opinió pública com una baula necessària per fer anar el nostre país “pel rumb que necessita” i per millorar la qualitat de vida de la gent, i posava els 8 vots del grup a disposició d’ERC i Junts per aprovar els pressupostos. Ara que els diputats d’ERC i de Junts al Congrés de Diputats no han donat suport a la reforma laboral que ha impulsat la ministra Yolanda Díaz perquè la consideren insuficient, Albiach amenaça el govern de Pere Aragonès de retirar-li el suport concertat amb l’aprovació dels comptes. Ha passat, amb poc temps, d’emparar-se en el bé comú a reclamar, sense vergonya, una correspondència de suport basada en l’interès particular de Podemos. Es podrà dir que aquesta és una actitud corrent en la política, però no es podrà negar que aquest partit feia bandera del contrari perquè, precisament, aquest comportament és el que més avorreix la ciutadania. Com els delators, sense anar més lluny. I com aquells que n’accepten el suport.

Gorrers

Etiquetes

Catalunya, Jèssica Albiach, Pedro Sánchez, Pere Aragonès, Podemos, Política, Política catalana, PSC, PSOE, Salvador Illa

Si Pedro Sánchez pot anar donant allargues a la convocatòria de la taula de diàleg amb els pretextos més inversemblants que li passen pel cap, és perquè ja té la situació política de Catalunya on la volia tenir: dividida i hipnotitzada mirant la pastanaga. I aquells que es rebaixen a implorar-li un forat a l’agenda, malgrat l’evidència de l’actitud dilatant del president espanyol, o són directament col.laboradors i beneficiaris d’aquesta llefiscosa bassa d’oli, o palesen una immaduresa política alarmant, o les dues coses alhora. I, per si aquest escenari no estigués prou a la vora de l’esperpent, ara el PSC i els Comuns s’hi volen afegir amb una taula catalana prèvia que també en diuen de diàleg però que, en realitat, és de confusió. No els hi ha pas convidat ningú, però tots els gorrers saben que, a la taula d’en Bernat, si no hi ets però t’hi has posat, al final hi podràs ficar cullerada i treure’n quatre engrunes, com una foto que faci lluir la disfresa conciliadora amb què Illa i Albiach es vestiran per mirar de millorar les respectives expectatives electorals.

Mariano Sánchez o Pedro Rajoy?

Etiquetes

Catalanisme, Catalunya, Independència, Independentisme, partits polítics, Podemos, Política, Política catalana, Política espanyola, PSOE, Sobiranisme

Pedro Sánchez ha estat descaradament prepotent durant la seva postulació com a president del govern espanyol. Ho ha demostrat durant la recerca de suport parlamentari per sostenir el govern i la majoria al Congrés de Diputats, perquè la seva discreta victòria electoral potser li permet posar límits a la fantasia política dels possibles socis però l’obliga a ser respectuós amb tothom de qui necessiti suport; i no ho ha estat ni amb Unidas Podemos, a qui ha portat fins els límits de la humiliació, ni amb els partits als quals reclamava una abstenció gratuïta. Amb aquestes credencials, no es podia pas esperar que Sánchez afrontés la qüestió de Catalunya amb més tacte: preguntar als diputats independentistes si “han après alguna cosa” és recordar-los que el càstig és la única resposta possible i desqualificar el seu paper de representants legítims del poble català és certificar l’amputació de la democràcia. Si tot el que la governabilitat d’Espanya pot oferir als catalans és un clònic de Rajoy, els que encara dubten de donar suport a Sànchez a canvi de menyspreu i de repressió que ens expliquin on és la maleïda gràcia.

O endavant o endarrere

Etiquetes

Catalanisme, Catalunya, Ciudadanos, Democràcia, Eleccions, Estat, Independència, Independentisme, Podemos, Política, Política catalana, Política espanyola, PP, PSOE, Referèndum, Sobiranisme, Vox

Tots els catalans sabem que, al nostre país, res no serà mai més com abans de l’1-O. Ni tan sols si ajupíssim el cap submisament per a acceptar que la nostra determinació sobiranista s’hagués estavellat contra el mur d’una Espanya més unida contra Catalunya que a favor de la democràcia. El referèndum d’autodeterminació i, sobretot, l’arrelament popular que va fer possible portar-lo a terme i sumar més de dos milions de vots favorables, ha deixat una petja indeleble. 

Ni estat, ni Iglesias

Etiquetes

Catalanisme, Catalunya, Democràcia, Eleccions, ERC, Estat, Independència, Independentisme, partits polítics, PDECat, Podemos, Política, Política catalana, Política espanyola, PSOE, Referèndum, Sobiranisme

Encara que el títol d’aquest article recordi una antiga consigna anarquista –ni déu, ni pàtria ni rei– la intenció amb què la fem servir avui és més modesta: només pretén ser un comentari a les manifestacions fetes durant aquest passat cap de setmana per Ada Colau i per Pablo Iglesias. Tant l’alcaldessa de Barcelona com el líder de Podemos reclamen que PDECat i ERC donin prioritat als avantatges que els pressupostos del govern espanyol de Pedro Sánchez tindran per a les classes treballadores i que, alhora, serveixin per a impedir unes noves eleccions estatals que podrien portar al triomf de la dreta.

Estan com una cabra (i no és res personal)

Etiquetes

Catalanisme, Catalunya, Democràcia, Independència, Independentisme, partits polítics, PEOE, Podemos, Política, Política catalana, Sobiranisme

El saben aquell que diu que un encarregat en fot un fora de la feina i li diu “no és res personal”? Doncs això és el que fan PSOE i Podemos amb els presos polítics i exiliats catalans. Mentre posen totes les traves perquè els que són diputats del Parlament de Catalunya mantinguin el dret de vot i l’elegibilitat per a càrrecs públics, mentre es neguen a secundar el seu esperit republicà, mentre toleren el manteniment d’una causa judicial irregular i tramposa contra ells i un miler de persones més, ara van a visitar Oriol Junqueras a Lledoners i parlen amb Carles Puigdemont via Brusel·les perquè accedeixin a aprovar els pressupostos generals per al 2019. A vegades sembla que a nosaltres ens roda el cap, però no hi ha dubte: és ben clar que són ells que estan com una cabra.