Política als Mossos

Etiquetes

Catalunya, Interior, Joan Ignasi Elena, Mossos d'Esquadra, Política, Política catalana, Policia

Als Mossos d’Esquadra se n’hi fa molta de política. En primer lloc, la que hauríem d’acceptar perquè l’executa qui té la potestat democràtica de governar el cos en la direcció que el seu programa electoral ha dit que el faria anar. En segon lloc, la que hi fan alguns mandataris i tota la seva corrua de llepa-soles en benefici de causes particulars (Miquel Samper dixit). També n´hi fan els sindicats, en legítima defensa dels drets dels funcionaris, no sempre exempta de coaccions partidistes. I, finalment, la que hi fan alguns professionals important vicis d’altres cossos policials hereus de la dictadura. Per això, el conseller Elena no només hauria de tenir l’orella dreta i la mà ferma, sinó que també hauria hagut de tenir prou intel·ligència per no posar el sub-prefecte Sallent a fer-li el llit cada dia al prefecte Estela. Perquè aquests procediments de manual de gestió per a inexperts no fan res més que fragmentar el cos i posar en evidència que qui mana no és prou valent per assumir les seves responsabilitats.

Conills porquins

Etiquetes

Catalanisme, Català a l'escola, Catalunya, Democràcia, Estat Espanyol, Independència, Independentisme, Mitjans, partits polítics, Poder Judicial, Política, Política catalana, Política espanyola, Policia, Pressupostos, Sobiranisme

Als catalans ens tenen tancats en una gàbia de conill porquí, entretinguts amb una sínia que repeteix invariablement els mateixos graons i amb un laberint amb una sola porta que ens rebota sempre cap a dins. Si en volen un parell d’exemples, recordin que aquesta setmana hem tingut els episodis del castellà a l’escola, que s’encamina cap a una disputa jurídica, i l’endèmic incompliment dels pressupostos de l’Estat a Catalunya que aprofundeix el càstig que se’ns aplica sistemàticament. Agafin aquestes qüestions i totes les que vulguin i portin-les a l’àmbit de discussió que sigui: invariablement comprovaran que qui té la darrera paraula, la vara pel mànec no és ni el poble català ni cap àrbitre imparcial sinó servidors o còmplices d’aquells que posen la gàbia i decideixen amb quin règim s’hi viu: tribunals (Constitucional, Superior, TSJC, ordinaris…), policia, institucions polítiques o mitjans de comunicació, tots relligats pels llaços comuns del patriotisme espanyol. No són uns incompetents ni uns mentiders, com deia el conseller Puigneró. Són els amos.

L’actitud dels Mossos, desquadra

Etiquetes

Catalanisme, Catalunya, Civisme, Democràcia, Independència, Independentisme, Mossos d'Esquadra, Política, Política catalana, Política espanyola, Policia

Il·lustració de Quino (1973)

Aquest passat divendres la cúpula dels Mossos d’Esquadra  va ser condecorada pel ministeri de l’Interior per la seva actuació en la repressió de les protestes contra la sentència pel Procés. No pot ser cap sorpresa que tant el govern socialista més progressista de la història com el govern conservador del partit més corrupte conegut fins ara considerin un mèrit policial l’atonyinament dels manifestants.

Ja ens ho han deixat ben clar amb les retribucions extraordinàries per l’Operació Copèrnic –per a nosaltres més coneguda com a Operació Piolín– i amb la transgressió de la contenció pressupostària apujant els salaris de policies i guàrdies civils un promig del 20 per cent, sempre amb el record de l’entusiasta dedicació esmerçada a Catalunya. El que sí que sorprèn és que els responsables de la policia catalana –els polítics i els jeràrquics– no hagin renunciat a rebre aquesta condecoració que és l’expressió màxima d’un model policial antiquat i rebutjable i d’una actitud servil que Catalunya ja no pot admetre. 

Els uniformats ens fan por

Etiquetes

Civisme, Democràcia, Mossos d'Esquadra, Policia

Els uniformats, militars i cossos de seguretat en general, sense distinció de plaques ni d’escuts, ens fan por. És difícil dir si és una por visceral i atàvica per la manera com han fet valer el poder de les armes al llarg de la Història, si és un temor provocat pels abusos i les coercions que n’anem sabent i o si ens fa basarda veure’ls com el reflex armat de la prepotència i la intolerància que nia dins de la nostra pròpia societat.