Ni fem por, ni fem pa

Etiquetes

Catalanisme, Catalunya, Independència, Independentisme, partits polítics, Política, Política catalana, Presos polítics, República, Sobiranisme

L’armament de la moral independentista fa fer titulars i eslògans perquè la multitud s’hi pugui arrapar i no naufragui. Amb la suspensió del tercer grau als presos polítics, n’hem tornat a sentir uns quants. Però les paraules sense els actes, són ficció.

Empatxats de llibres

Etiquetes

Catalanisme, Catalunya, Democràcia, Política, Política catalana, Presos polítics, Procés, Sobiranisme

Mentre el llibre de l’ex-president Carles Puigdemont és a punt d’entrar en màquines i la curiositat general entra en expectativa, Marta Pascal, senadora de JuntsxCat i excoordinadora general del PDECat, és qui ocupa de moment l’atenció dels mitjans de comunicació perquè, amb Perdre la por, s’acaba d’afegir a la llarga llista d’autors que analitzen les circumstàncies polítiques de Catalunya dels darrers temps.

La política continua segrestada

Etiquetes

Amnistia, Catalanisme, Catalunya, Democràcia, Independència, Independentisme, Indult, Política, Política catalana, Política espanyola, Presos polítics, Sobiranisme

Per a un pres, sortir de la presó és un objectiu prioritari des de tots els punts de vista. I en el cas d’un pres polític, també és important per a la comunitat ciutadana a la qual pertany perquè amorteix el pes del deute moral que aquesta ha contret amb els que són condemnats per haver defensat la seva causa.

El rave i la penyora

Etiquetes

Catalunya, ERC, Estat, Independència, Independentisme, partits polítics, Política, Política catalana, Política espanyola, Presos polítics, PSOE

L’escurçó de Ciudadanos es va passejar pel Congrés de Diputats demanant que sortissin els valents i a la tribuna hi va pujar Montse Bassa, que va fer la intervenció més valenta de totes: amb la tinta encara fresca del pacte d’investidura signat entre ERC i el PSOE, la diputada republicana no es va estar d’incloure el partit socialista a la bancada dels carcellers dels presos polítics i repressors de l’independentisme, ni d’afirmar que la governabilitat d’Espanya l’importava un rave.

Trampes i trilers

Etiquetes

Catalanisme, Catalunya, ERC, Independència, Independentisme, Política, Política catalana, Política espanyola, Presos polítics, TJUE, Tribunal Suprem

El 27 de maig Oriol Junqueras era diputat del Parlament Europeu de fet i de dret, però si es vol ser escrupolós ho podem deixar en el dia 2 de juny, quan el recompte es va fer oficial i definitiu. I així ho ha reconegut la sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) en relació al cas del líder d’ERC.

Spexit

Etiquetes

Carles Puigdemon, Catalanisme, Catalunya, Democràcia, ERC, Escòcia, espanyolisme, Estat, Gran Bretanya, Independència, Independentisme, Justícia, Oriol Junqueras, Política, Política catalana, Política espanyola, Presos polítics, Sobiranisme, Spexit, UE

El constitucionalisme espanyol ranci de mena, format per polítics que tenen més d’espectre franquista que de democràtic, per periodistes amb més submissió que independència i per jutges més capacitats per exercir la imprudència que la jurisprudència, ha estat exhibint la seva supèrbia des de fa molts mesos opinant despectivament sobre la justícia alemanya i belga i advertint gens dissimuladament els òrgans de la Justícia comunitària que acceptin el predomini jurídico-polític espanyol per damunt de la legislació europea.

Coherència, rigor i valentia

Etiquetes

Catalanisme, Catalunya, Democràcia, ERC, Independència, Independentisme, Presos polítics, Sobiranisme

Jordi Cuixart responia als esquitxos de safareig que s’han produït entre ERC i JxCat a ran de la qualificació penitenciària dels presos polítics, amb una piulada que demanava “coherència, rigor i valentia”.

Aquest vici espanyol de les reverències

Etiquetes

Amnistia, Catalunya, Corrupció, Democràcia, Estat, Independència, Independentisme, Política, Política espanyola, Presos polítics, PSOE

Espanya és encara un país de reverències. Davant del rei, encara hi ha qui sent una rampa que l’empeny a torçar la closca i vinclar la carcanada. I davant del poderós, també. Ho fa la premsa davant de campanyes publicitàries o subvencions que salven el compte de resultats i condemnen l’honestedat periodística. I ho fa qualsevol que necessita el favor d’un càrrec públic, com si fos una torna obligada dels arguments o fins i tot un substitut quan aquests són dèbils.

Negociacions, també a casa

Etiquetes

Catalanisme, Catalunya, Ciudadanos, CUP, ERC, Estat, Independència, Independentisme, Junts per Catalunya, partits polítics, Política, Política catalana, Política espanyola, PP, Presos polítics, PSOE, Unidas Podemos

Si el PSOE no ha tingut la prudència diplomàtica de retirar el decret llei contra el desenvolupament digital de l’administració catalana i se l’ha fet aprovar per PP i Ciudadanos, i si Unidas Podemos no té ni el valor ni la vergonya d’oposar-s‘hi, és del tot incomprensible que ERC continuï disposada a asseure’s en una taula de negociació formada per “quatre potes” que són absolutament incompatibles amb el que la Diputació Permanent del Congrés de Diputats va aprovar dimecres passat.

La llufa que ens han penjat Pablo Iglesias i Pedro Sánchez

Etiquetes

Democràcia, Eleccions, partits polítics, Política, Política espanyola, Presos polítics, PSOE, Unidas Podemos

L’abraçada que es van fer dimarts passat Pedro Sánchez i Pablo Iglesias és per als ciutadans espanyols com la que et fan quan et pengen la llufa el dia dels Sants Innocents. Per més que l’electorat progressista estigui eufòric i els politòlegs de tertúlia radiofònica es desfacin de gust elogiant l’habilitat, l’oportunitat, la rapidesa i la discreció del PSOE i d’UP per assolir un preacord de govern, ningú no es pot empassar que els negociadors d’ambdós partits hagin estat capaços de tancar els preàmbuls d’un tracte d’aquesta magnitud en les 32 hores transcorregudes des de l’escrutini electoral. Per més que els morts vivents dels franquisme s’hagin enfilat com a tercera força parlamentària. Per més que els retrets i les desqualificacions recíproques, que s’han abocat des de l’intent de pacte anterior, hagin relliscat per la seva pell de cocodril. La sospita més generalitzada és que, mentre ens gastàvem 140 milions d’euros en repetir unes eleccions que no han modificat res, ells han estat fent comèdia. I el més greu és que no podem tenir la certesa des de quan la fan.