El comú denominador

Etiquetes

ANC, Òmnium Cultural, Catalunya, CUP, Democràcia, ERC, Independència, Independentisme, JuntsxCat, partits polítics, Política, Política catalana, Procés, Sobiranisme

La solidesa de les conviccions que han portat a tants de catalans a adherir-se a l’independentisme des del 2010 ençà, és el que permet als més optimistes afirmar que el Procés es manté viu, malgrat que els partits polítics que els representen s’esbudellin sense miraments. Però una cosa és mantenir-se viu i una altra de ben diferent és estar en plenitud de facultats. La força popular és una força teòrica, virtual, anèmica, sense l’eina de transformació que són els partits polítics. I ara que és ben evident que uns i altres ni es corresponen ni es coordinen, potser caldria reflexionar si l’objectiu prioritari ha de deixar de ser la independència per passar a ser la consolidació del denominador comú. És a dir: provocar i aconseguir que, tant a les dues organitzacions cíviques majoritàries com als tres partits polítics independentistes, prenguin les estructures i el poder aquelles persones convençudes que és prioritari treballar plegats per aconseguir la independència que atiar les diferències i competir per una hegemonia que no els duu a cap altre lloc que al seu melic.

O Volhov ens desperta, o pleguem

Etiquetes

Exiliats, Guàrdia Civil, Independència, Independentisme, Procés, Tsunami Democràtic

Adaptació d’un dibuix original de Pablo San José Garcia (La Codorniz).

Que els escorcolls i les detencions de l’operació Volhov hagin fet diana en persones rellevants de l’independentisme no pot ser cap sorpresa. Directa o indirectament, tots han estat anomenats en la infinitat de llibres i reportatges que intenten explicar el Procés. Els personatges estaven marcats i només faltava assignar-los un guió d’aquells que fan amb tanta creativitat des de la Guàrdia Civil. Aquesta vegada, però, el poti-poti argumental pot acabar superant els deliris coneguts fins ara. És com si hi haguessin abocat, a sac, un brain storming dels germans Marx. Que si el Tsunami Democràtic, que si el finançament del Procés i de l’exili de Puigdemont, que si 10.000 soldats russos…. tot amanit i relligat amb un delicte de traïció a l’Estat. Si després d’aquesta, encara hi ha independentistes que es deixen hipnotitzar pel neo-possibilisme de Pedro Sánchez el Sord, ja podem confinar-nos a casa i no sortir-ne més encara que la vacuna de la Covid-19 sigui gratis i que ens facin seguides totes les farres que ens han anul·lat aquest 2020.

La impossible taula d’Artur

Etiquetes

1-O, Catalanisme, Catalunya, CiU, Consulta, CUP, Independència, Independentisme, Junts per Catalunya, partits polítics, Política, Política catalana, Procés, Sobiranisme

Avui, 25 de febrer, es posa a la venda el llibre Cap fred, cor calent, la crònica d’Artur Mas per a explicar la seva visió del procés des de la primera fila de la presidència de la Generalitat, fins que va passar el clau roent a Carles Puigdemont. Ara que escriuen llibres tots aquells que tenen alguna cosa a dir –o que s’ho pensen- sobre els esdeveniments que han capitalitzat l’actualitat política al nostre país en els darrers anys, és obligat que també hi digui la seva qui va aixecar la llebre de l’estat propi, va ser la primera víctima de les disputes entre les diferents famílies de l’independentisme, va ser inhabilitat per la justícia espanyola per la consulta del 9-N i va tenir un paper rellevant com a un dels espiadimonis que rondaven les orelles del seu successor.

Empatxats de llibres

Etiquetes

Catalanisme, Catalunya, Democràcia, Política, Política catalana, Presos polítics, Procés, Sobiranisme

Mentre el llibre de l’ex-president Carles Puigdemont és a punt d’entrar en màquines i la curiositat general entra en expectativa, Marta Pascal, senadora de JuntsxCat i excoordinadora general del PDECat, és qui ocupa de moment l’atenció dels mitjans de comunicació perquè, amb Perdre la por, s’acaba d’afegir a la llarga llista d’autors que analitzen les circumstàncies polítiques de Catalunya dels darrers temps.