Debat de drets i llibertats

Etiquetes

Coronavirus, Covid-19, Drets Humans, Justícia, LLibertats, Pandèmia, Protecció Civil

Il·lustració de Getty Images

Ara que ha fet quatre anys de l’atemptat del 17 d’agost del 2017 a les Rambles de Barcelona ve al cas recordar que aquell dia no hi va haver cap babau que volgués saltar-se els cordons policials que tancaven la zona ni que reclamés la mediació de la justícia al·legant que es vulnerava cap dret a la llibertat individual. En canvi, avui, després d’un any i mig de pandèmia, de 82.739 morts i 4.745.558 d’afectats arreu de l’Estat i de tenir el sistema sanitari a màxima pressió i a punt de col·lapse, sí que hi ha escura-lleis llepafils que discuteixen la potestat de les administracions públiques i democràtiques per a aplicar mesures de protecció que avantposen l’interès col·lectiu a l’individual. Per què aquesta actitud tan diferent? Sens dubte perquè no s’ha fet l’esforç de calcular el promig diari de víctimes durant aquests 17 mesos de pandèmia. 162 morts i 9.305 afectats per dia són unes xifres que justifiquen completament la presa de mesures tan extraordinàries com en un conflicte armat convencional.

Protecció ciutadana dispersa

Etiquetes

administració, ajuntaments, Protecció Civil, Seguretat Ciutadana

A Banyoles s’acaba de crear un cos de protecció civil format per una dotzena de voluntaris. Aquesta dotació actua d’acord i coordinadament amb l’ajuntament i els cossos de seguretat i d’emergències i són moltes les poblacions que disposen de formacions similars. Aquests voluntaris mai no reben prou agraïment ni de les institucions ni dels ciutadans per la feina desinteressada que fan. Però dit això, també cal preguntar-se per què anem deixant que una qüestió tan delicada com la protecció ciutadana quedi a càrrec d’un dispers eixam d’organitzacions, moltes d’elles farcides de voluntaris, en comptes d’unificar-los i pagar-los com cal.

Bombers que cremen

Etiquetes

administració, Bombers, Protecció Civil

Un dels molts actes reivindicatius fets pels bombers durant el passat mes de febrer.

El problema de la manca de bombers professionals i voluntaris, i del mal estat de conservació d’alguns parcs va passar pels mitjans de comunicació fa unes setmanes i les flames van pujar amunt. Ara el foc ja no es veu tant, però les brases hi són. I cremen. Falten bombers professionals per garantir els plans de seguretat i les emergències. I falta que es reconeguin els drets dels anomenats bombers voluntaris, que en realitat són professionals discontinus. Però si aquest dèficit és greu i alarmant per a tots els catalans, ho és especialment per als de les comarques gironines: si el nombre d’efectius és insuficient per al nombre d’habitants, afegim-hi a més a més una densitat forestal del 75 per cent.